Si he de estar agraït a la vida, he de començar per Dikayos.
El meu destí hagués estat semblant al dels meus germans, es a dir, una cultura inexistent i un desinterès per tot el que no sigui hedonista i egoista.
Però vaig topar amb Dikayos quan el mestre de la Escuela Nacional de la Torre del Huevo de barri de Llefià em va seleccionar com possible candidat per atendre classes de batxillerat nocturn en un lloc anomenat Dikayos.
Dikayos fou un miracle dins la Badalona franquista, on uns estudiants universitaris de bona família i amb inquietuds socials van crear el que avui diríem una ONG que amb permís de les autoritats van muntar un institut nocturn que, malgrat no ser oficial, ens instruïa per fer passar els exàmens en els instituts oficials, etc...
He pogut trobar un pdf que explica la història de Dikayos des que es va fundar, fins la seva dissolució i que m'ha portat molts records dels valors per la vida que allà vaig aprendre.
Tot i que jo creia que només anava a estudiar, els valors de l'esforç , la generositat, el saber compartir i la empatia i altruisme, foren llurs millors lliçons.
Gràcies a tothom que va viure i participar a Dikayos, sóc qui sóc encara avui.