La fabrica, va expandir els seus mercats quan la economia mundial va patir la primera gran crisi l'any 1973.
Els caps, van pensar encertadament que per tirar endevant la empresa calia especialitzarse en fer produccions de qualitat i cercar clients internacionals que els permetessin diversificar els riscos.
Ara sembla que sigui jo un economista de pacotilla, pero la perspectiva del temps m'ha ensnya a veure les coses com eren.
Parallelament, la empresa tenia la ajuda de Marta, per traduir missatges i redactar respostes, cosa que feia des de casa seva.
Jo vaig estudiar angles, i he de dir que els idiomes son una gran alegria i mitja de comunicació que em van obrir els ulls.
Aixi vaig aconseguir tenir noves responsabilitats, i viatjar amb el meu cap, Pere Albert, a visitar clients arreu del mon.
Tan com a secretari i coneixedor de la fàbrica, com a interpret .
El seu germà Lluís, sempre em deia que jo parlava "estranger", cosa que inclou, qualsevol idioma que no sigui català o castellà. i, he de dir, que es cert, comunicarme amb la gent es una cosa que m'agrada molt i si un vol es pot fer entendre, tant si parles com si es en base a lleguatge corporal, o com els indis...
Rebre visites de clients i proveidors d'arreu del planeta, ha estat un gran plaer i un privilegi que no tothom ha tingut la sort de gaudir.
2132 - Viartges professionals
- Details
- Category: Retalls de vida