2020 07 juliol

Avui és un dia molt esperat
Després de quatre mesos 
Els meus ossos malmesos 
Tindran un tracte desitjat

Tindré sessió de fisioteràpia 
la columna quedarà agraïda 
La musculatura més esvaïda
Sóc afortunat per ganàpia

Semblava que no arribaria
El poder cuidar el cos ferit
Però per fi, ja es aquell dia

Tant i tant temps fou diferit
ambdues meitats, oh alegria
Juntarem carn amb esperit 

Avui cos i ànima en pau
Tranquil·litat i molt suar
Somriure per a continuar 
ja vejeu el sol com cau

Tindré tarda de aventures
Acompanyar bona amiga
Repòs quan el cos fatiga 
On no hi calen afalagadures

quan anem junts, alegria 
Un passeig i bona xerrada 
Sempre millora aquell dia

Suport mutu, riu la mirada
Com brisa suau de la badia 
Si, avui serà bona jornada 

Avui trobada imprevista
I per tant molt desitjada 
Que al ser tan inesperada
M'alegrarà més la vista 

A Llorenç ja hi faltava gent
I per pocs dies hi romandran
Aprofitem doncs l'instant 
Per abraçarnos efusivament 

Amics i companys de vida 
bon exemple i grans referents
Un plaer tenir-la compartida

sou el millor dels paravents
Quan tormenta fa embestida 
Els Déus us siguin somrients 

Gairebé sembla ja rutina
fem com que no passa res 
Ja no és del nostre interès 
Però per dins ens arruïna 

La ment continua dispersa
Ens entestem en oblidar 
Però no ho podem amagar
I ho obviem a cada conversa 

El virus continua fent estralls 
segur que pagarem alt preu
Si seguim amb els escarafalls 

La pandèmia seguirá arreu 
No es cap foc d'encenalls 
No se vosaltres que penseu 

He exhaurit  fotos de flors 
En la varietat de primavera
Ara ja són fruita primera
La càmera gemega plors

Tota la explosió de colors
Tota la varietat de tamanys
Tots els racons i viaranys
Tots els aromes i bons olors

Ara fotografies per estiu
Collita regal de la natura
Nous ocells neixen al niu

Entrem a la etapa madura
Us desitjo que en gaudiu
Amb molt de seny i mesura 

De moment día complicat
Avaria amb aigua corrent 
Vejam quan dura incident
Si el servei està molt afectat 

Tenim un dipòsit petit
Reserva per coses així 
Esperem que aquest matí 
La reparació hagi enllestit 

Que una molt petita fotesa 
Pot créixer com tormenta 
Si no actuem amb prestesa 

Com qui monstre alimenta
Amb ignorància i candidesa 
Poc més tard ho lamenta

Escoltant podcast de matinada 
De temes variats con la vida
Un diari personal em convida 
A valorar la meva com afortunada

Un segon és d'un bon mestre
En conferència amb col·legues 
Reflexionen que segons regues 
serà collita o serà maldestre

L'estimat tercer podcaster de la nit
Ha estat de tots el més colpidor 
Un absent a causa de la Covid

Afectat ell, ha estat sentit narrador 
Com qui escriu el Cantar del Cid
Del seu entorn perdedor i batallador

Ja friso per pujar a Rivert
Trobar família i bons amics 
Escampar boira i embolics
Intentaré que vingui Albert

Però aquest any no tinc clar
Que el faci surtir del seu cau
Ni obligat ni per si us plau
Sa psique no puc estintolar

La meva fortalesa trontolla
Necessito alimentar la ment
Ja s'esquerda la bombolla

Veure Remei, Josep Maria rient
Susanna, Paquita, Agustí, Mar
Quique, Jaume... La meva gent

Avui us vull presentar na Josepa
I el seu marit en Josep, pagesos 
tinc l'honor, dels ben entesos 
De contarme entre la seva trepa

Gent generosa i gens garrepa
Autèntica i que estimen la terra
Ja fa anys si memòria no erra
I no us dic mentida ni nyepa 

Cultivar amb esforç i sabiduría 
Esperar collita al moment oportú 
Estar plegat al  tros dia rera dia

Acollir els clients com ningú 
Quan sigui gran, ja m'agradaria 
Ser com vosaltres, poc comú 

Avui Albert en  fa setanta nou
Naturalment defuig cumpliments
No vol regals ni afalagaments
Fa anys  dins la panxa del bou

Cumplicat no ferir sentiments
No compta amb què en Lluís
Si o si, li portarà un bon pastís
Així caiguin llamps i mals vents

Com els darrers anys m'ensenyen
Intentaré fer-li fàcil la diada 
Com els bous suaument empenyen

Però tenen ferma la petjada 
I arriscar gratis si em renyen 
no em sap greu si s'enfada

Avui massa tranquil tot
Al carrer una bogeria 
Guaito amb certa ironia 
Potser tant se me'n fot

La 340 en col·lapse etern
El pont es un nus gordià 
Com som com ramat humà 
Enlloc d'estiu anem al infern 

Humans molt masoquistes 
Que quan obren la porta 
 omplim arreu les autopistes 

sembla que res més importa 
Truquem fort les hores tristes
Si que tenim l'ànima morta

Com qui viu en una pel·lícula
On tots sabem que es mentida
Que entre dramàtica i divertida
Ens fa un. !Ai... ! , a la vesícula

Ens apropem a la canícula 
I ja vivim molt fora de mida 
Estem acostumant la vida
A una forma gairebé ridícula

I així anem perdent el seny
Arraulits dins la disbauxa 
Qui dia passa any empeny 

Qui pot gaudeix la seva xauxa
Una dibuixada amb disseny 
! s'acaba el món!! Visca la rauxa!

Avui platja i anar a la mar
Escric això esperant na Dolors 
salnitre, sodi i milers de olors
Mullarem els peus al caminar

El sol no crema massa per sort
Així que no veurem molta gent 
Quatre gats vells, bon vent 
Em sento el príncep de la cort

Espero que sigui una rutina 
I repetir-ho molts, molts dies
Bona salut i costum matutina 

Sorra, aigua, sal...menuderies
Arran de mar  res ens amoïna 
La resta avui semblen tonteries 

Son quarts de dotze tocats
canvis als horaris, ara matinem
Amb Dolors a platja caminem
Som reina i rei, ara enrocats 

Els sonets venen més tard
Potser tornen temps passats
I ja oblidem estar confinats 
Afecta al trobador i al bard 

el temps de calma i reflexió 
S'escurça i torna l'estrès 
Inconscient i de desconnexió 

Sembla que no fem gaire res
Atrafegats caiem en genuflexió
Al caos que anomenem progrés 

Avui parlarem de la privacitat 
I la nul·la consciència que tenim
De que les portes que obrim
No tenen ni pany ni forrallat 

Fa anys que som a Internet 
Però seguim pensant analògic
cap interès en ser pedagògic 
Per als més febles ni carnet

No importa deixarlos a la cuneta
serà un abandó tan monumental 
Els Analfabets digitals, punyeta 

ni som societat ni tant se val 
Com quan deixarem la peseta
No sabem fer res com cal 

Ahir va ser el primer bany
Mar plàcida de bon matí 
Gairebé em sento clandestí 
Passeig, sorra, quin afany 

Un minuts de plaer culpable 
Un relax tant i tant esperat
Que espero repetir ben aviat 
En Bona companyia amigable 

Aquesta nit ha plogut un xic
I la platja no llueix desitjable 
Així que com ho penso, dic

Avui serà un dia més amable 
Mercat a Roda, esmorzar de ric 
Clicar tecles i cuinar agradable 

Ahir una tarda fantàstica
Trobada amb amic Javier
Amb sa perilla de brigadier
I intel·ligència sarcàstica

Potser feia set, vuit anys 
Que no ens veiem en persona 
Ja sabem, el temps no perdona 
I la vida ens posa paranys 

Una xerrada davant una orxata
Comentem la crítica literària 
De la seva novel·la on relata 

Una bonica història imaginària
Creació de la seva dèria innata
Com un compositor fa un ària 

Ahir tarda molta diversió
Assisteixo a una comunió
I veure al mossèn en morrió
Entre hilarant i confusió

Els pares Oscar i Cristina
els avis i padrins cosa fina
Cofois com gall i gallina
I la comparsa ja s'endevina

El bebé Òscar i la nena Sara
Ambdós quedaren batejats
Orgull que se'ls veia a la cara

Com bon ramat tot aplegats
El  pastor pinxo, donant la vara
Tothom en mascaretes, ofegats

Avui toca fer no res i poc
Apocalipsi zombi a la vista
Tothom en veiem la pista
de les brases anem al foc

Però avui dia un nou brot
Fem veure que no passa
Ens acollona que es massa
Així que ho ignorem tot

Així que ni platja ni passeig
A preparar coses per Rivert
 estalviarem un bon cabreig

Gaudiré la companyia d'Albert
I recordaré el nostre festeig
Si, avui somniaré ben despert

Avui tindrem forta calorada 
A les vuit xafogor llefiscosa 
La poca roba enganxifosa 
I no bufa gens la marinada 

Les nou i suat com un verro 
A ran de mar no hi ha consol 
M'amagaré sota la meva col
Que regaré amb un bon gerro

No sóc amic dels ventiladors 
Tampoc dels aires condicionats
Que vingui el Déu dels socors 

Massa llepafils, finolis apoltronats 
De mi no en farem bones llavors 
Ens queixem i estem escarxofats

Avui dimarts fent companyia 
A Vilanova amb amiga Dolors 
Cotxe en pana fent estertors 
esmorzar plegats, quin dia 

Molta pupa per la butxaca 
no estem per dispendis grans
Estirant pensions com tants 
qui no ens roba, ens atraca 

Així que somriem i endavant 
Amb el cul ben, ben apretat 
Empassem les pors xiulant 

Gaudim del moment i amistat 
Espantem els mals cantant 
 junts sembla que es la meitat 

Calma  prèvia a no sé bé què 
Noticies quasi apocalíptiques
Malastrugança de polítiques
Qué ningú sap tampoc perquè 

Hom diria que soc pessimista 
I jo mateix dubto si ho sóc 
Però no vull ser aquell boc
No sóc expiatori, sóc altruista 

Així doncs fora mal pensament 
A gaudir del dia tal i com arriba
Que la gran mayoría de la gent

No mereixem aquesta diatriba 
Tot i que ho pagui l' innocent 
A tot porc Sant Martí li arriba 

Avui serà força atrafegat
Amb Dolors a Barcelona
I dinar amb Tete a Badalona
Abans que sigui confinat

També veuré Loli i Paco 
Aprofitar mentre poguem
De fer saber que hi estem 
I tinguem un dia més maco

El caos ens  tornarà a regnar 
Però poca gent ho verbalitza
A cua d'ull intentem ignorar

Perquè la por ens paralitza
Cert, ens tornaran a confinar 
Sempre hi ha qui fa la guitza 

Barcelona ciutat fantasma
Així era ahir en fer travessa
Diagonal avall sense pressa
En 15 minuts tot en calma

A la tarda torno hora punta
No em se avenir el que visc
Cap maniobra brusca o risc
20 minuts, el cap barrunta

Serà que tothom ja ha fugit
Abans que tanquin la ciutat
Fins i tot, enyoro el brogit 

Trobo tot, tant i tant canviat
Em quedo amb el cor encongit
Barcelona fins mai, fins aviat 

Avui Sant Jaume pels creients
Felicitats doncs a tots ells
Els millors desitjos més bells
Els  Déus us donin bons vents

També pels que ja no hi son
Els dedico un sentit pensament 
Encara viviu, sou meva gent
I us envio un suau kirieleison 

Així doncs tots els parabens 
Petons, abraçades i floretes
Que tingueu un dia molt intens 

Envieu les pors a fer punyetes
Gaudiu aquest món immens
Jo us faig moltes cossiguetes

Ahir vingué bona visita inesperada 
Gràcies per tan preciosa estona
Albert buscant la seva neurona
Estorat, confós, com de passada

Cada dia li és més i més complicat 
Mantenir qualsevol relació social 
I difícil saber si per bé o per mal
Ja arriba al punt que es més delicat

Gràcies Mati, Josep Lluís i Andrea
Per tan bona i apreciada companyia 
Sou aroma de rosa i dolça azalea 

Per mi fou una tarda de alegria 
I crec que us vàreu fer una idea
De com es el nostre dia a dia

Tothom tem nou confinament 
Jo vaticino que no hi haurà 
La economia no ho permetrà 
De fet crec que ho fan actualment 

Li van donant sinònims i voltes
Ara són parcials, ara puntuals
Excuses no gaire, gens originals 
Estan atrapats els poca-soltes 

Si ho fan la economia s'ensorra 
Així que ells van fent la viu-viu 
ens anem tots junts a la porra 

Però ara com aquell que diu 
Tot el planeta, Trump i en Torra
Putin, Xing, qui plora i qui riu

Avui el Covid19 ha arribat 
Una reunió cap de setmana 
Una família típica, mitjana
Coma-ruga està esvelotat

Com sempre, rucs humans 
No veiem el foc pel fum
Ignorem que tot feia ferum
Veiem perills un xic llunyans 

Ara la guineu es al galliner
les gallines anem esverades
Quin matí més brut i potiner

que moltes, moltes vegades 
Cal ser més previsor i matiner 
No tinguem les calces baixades 

Quin plaer aquests darrers dies 
Pel matí caminada a ran de mar 
tarda de piscina, com un calamar
Entre hores cuina, arròs i llenties 

De Can Josep bones verdures 
Fruites just acabades de collir 
Alls, cebes, i patates per bullir 
Pel cos i ànima són afalagadures

Així que us desitjo un bon dia 
I no ens fem gaire mala sang 
Gaudiu de la millor companyia 

Les xarxes només porten fang
Les televisions jo les apagaria 
No us faci un efecte bumerang 

Dec ser una mica més ruc 
Del que pensava, il·lús de mi
Creure que una societat així 
No empassaria ham sense cuc

Ara parlem de milions d'Europa 
Que ens plouran a dojo del cel
Com mamella plena de mel
Sense pendre xarop d'estopa 

Fins a quin punt la estulticia 
Ens envaeix en tot nivell 
Diem que tenim presbicia 

No veiem darrera del clatell 
Com Europa, govern i justícia 
Ens estant fent mala pell

Avui, per fi, tenim metge
Més de vuit mesos tard
Fa cara, de xai o de card
Com un castell en setge

Sortir de casa, una odissea
Els nervis el consumeixen
Com les vaques que peixen
Com pailebot contramarea 

Quanta raó te el psiquiatra 
Que està massa acomodat 
Calen revulsius i combatre 

Hauré de fer-me un soldat
O potser un actor de teatre 
a ell li va bé estar confinat