2021 01 Gener

Ja som al dos mil vint-i-u
I no noto gaire diferència
Practicaré més paciència
O que m'ho expliqui algú

Deixem enrere un any foll
ens endinsem al incert
Vull estar molt despert
Per quan sortim del toll

Què els Déus benevolents
Us siguin tots ben propicis
Us vagin bé vostres inicis
I bufin de cara bons vents

De dolços estic força tip
També d'àpats copiosos
Així que toca canviar xip

Sigueu un pèl més amorosos
Entre tots fem un gran equip
Bon dia ciutadans orgullosos

Les aigües tornen a mare
Les festes molt aigualides
Continuem nostres vides
Ja parlo com un vell frare

Bé, els reis no han passat
enguany van despistats
Lluiten amb adversitats
Que mai hagueren pensar

La canalla es molt agraïda
I no cal explicar el perquè
La il·lusió mai és esvaïda

Vagin amb piles o quinquè
Regalem somriures de vida
Bon dia xavals que vagi bé

Més que ridícul es molt trist
Anuncien a bombo i plateret
Milers de vacunes i de pet
No hi ha neveres, res previst

Som un país d'agre pandereta
Ens encanta trobar culpables
La tafaneria més inconfessable
Amb això solventem papereta

Però això de treballar plegats
voler acordar solucions reals
Ni siguen quatre ni dos gats

No ens acusesin de deslleials
Millor viure sempre barellats
Bon dia tropa, esmoleu punyals

Aquesta nit els reis no venen
Passaran de llarg, vés per on
Enguany no estan, tampoc són
Hi ha coses que no s'entenen

Uff, Jo he estat un bon jan
I no mereixo aquest tracte
Estic molt xocat per l'impacte
Crec que ja m'estic fent gran

No havia demanat gaire coses
un polsim d'amor, un xic de pau
Algun somriure, unes roses

No em cal cap príncep blau
Només no tenir més noses
Bon dia a tothom, adeu siau

Els reis han estat magnànims
M'han portat un tou de carbó
Ja puc endegar la calefacció
I així restablir els meus ànims

Pot semblar molt poca cosa
Però si saps apreciar el fet
Es mes útil un gran got de llet
Que la joia bonica i preciosa

Crec que sóc persona agraïda
I intento compartir tan com puc
Així doncs dono gracias a la vida

Per fer-me així, i que de retruc
Sigui conscient i molt sentida
Bon dia reis meus, tingueu astruc

Estic content que els americans
Tastin la seva pròpia medicina
Dictadura no es només la Xina
Això ho sabem bé els catalans

Fins ara manipulaven al antull
Fent combregar pedres de molí
Ara beuen un bon glop de verí
vents sembra, tempestes recull

No eren, d'aquest món la policía
Sino uns invasors i mercenaris
Arramblant on més els convenia

I a base de mentir als telediaris
Se'ns pixen assobre cada dia
Bon dia Catalunya, més calvaris

Fa un fred amb olor de neu
Estem tots ben garratibats
Se'ns congelen fins els pixats
Arran de mar, com al Pirineu

El sol ara surt a la mitja tarda
a tres quarts de quinze es pon
Quan ja ens retorna la són
Mandra, nyonya...la pularda

Del sofà sota la segona manta
No em mourà ni un dinosaure
galvana en tinc... tanta i tanta

El cul a trobat on millor raure
I només em mourà la carpanta
Bon dia a tothom, aneu a geure

Avui escric el sonet dos-cents
Sense oblidar els 74 rodolins
Així que ara ja puc dir, ¡Collins!
Ja no es teràpia, com ho sents

La cosa deriva a tonteria suma
La meva closca treu espurnes
I no vull ni opinar de les urnes
Per no treura de la boca escuma

Així que faré psicologia de grup
Via videoconferència amb amics
I molta cuina lenta de xup-xup

Tot rememorant moments bonics
Tot fent de vi bo un llarg xarrup
Bon dia seguidors, quins embolics

Tenim sort amb el Filomena
Aquí ens arriba resquitllada
Vent i fred, aigua mig glaçada
Res a dir que valgui la pena

Els bous bonics a la barrera
Dissort als qui ho van torejant
planyo el que estan passant
Cap sortida fàcil, cap drecera

Si sempre ens plou sobre mullat
Aquest cop, ja es més que massa
Em sento molt, molt privilegiat

Car romandre confinat a casa
Es un regal per part de l'autoritat
Bon dia, amb xocolata a la tassa

Vull informar a casa Monjet
Que el projecte de la història
Feta com un llibre de Memòria
Està acabat i imprès de fet

Tinc la primera còpia a la mà
I tres exemplars més en camí
Un per cadascú que es padrí
Es a dir, un per cada germà

Ja friso perquè els pugui lliurar
I espero i desitjo que us agradi
El confinament obliga a esperar

Visqueu al centre o a l'extrarradi
L'autor, Lluís, us vindrà a visitar
Bon dia monjets, que ningú badi

Ara tenim la turra de la setmana
Que si fem o no les eleccions
També pel Barça dels cullons
Diarrea mental, sense cap gana

Havent quedat tots ben retratats
Com gestonionen ses vergonyes
Donant excuses molt nyonyes
Que ens té a tothom emprenyats

Política de rics, país de pobres
Polítics porucs, elits extractives
Poca-soltes en tenim de sobres

Oligarquia robant les expectatives
Amb llurs fastigoses maniobres
Bon dia país, prepareu lavatives

Tothom hem rebut un nou avís
La corporació Facebook ataca
I malgrat GPDR i tota la matraca
WhatsApp ha demanat permís

Demana espiarnos directament
I no ens deixa cap alternativa
Sabent que som gent captiva
Marxarem molt poca poca gent

La data, el proper dia 8 de febrer
O immediatament els assenyats
Telegram corre com un llebrer

Vint-i-cinc milions nous apuntats
Aquests darrers tres dies de gener
Bon dia esclaus, estem ben lligats

Que vivim vides de titelles
A poca gent se li escapa
Ens manipula des del Papa
Fins qui regala tes orelles

Ja saben que som massells
Protestes com foc d'encenalls
Som rucs amb curts aclucalls
Com perdut ramat de cadells

La felicitat del soma, soma,
Que Aldus Huxley ens predia
Fa anys que vivim en coma

I veiem com enpitjora cada dia
Hi ha qui s'ho pren com broma.
Bon dia serfs, tingueu alegria

En un pais llunyà i imaginari
On tothom s'estima de valent
Cada dia hom menja calent
Hi ha bones noves al noticiari

En un univers on tot és possible
No cal somniar en cap utopia
La germanor es pa de cada dia
I cadascú som únics, irrepetibles

Sabem conjugar el verb compartir
I pensar en l'altre és tot natural
A ningú li cal plorar, tampoc patir

Dec tenir febre alta conjuntural
O flipo mandarines a mig rostir
Bon dia, visca el món cultural

Cada dia busco nova óptica
Tenir una experiencia única
Trencar qualsevol dinàmica
veure la vesant més còmica

Actualment sembla ridícula
Vivim una realitat agònica
Que mirem com una película
Però és tan, tan poc armónica

Ara tots tenen la excusa vírica
Per transformar en distópica
Aquest mal temps per la lírica

Jo encara opto per la lògica
Que em dóna una raó pírrica
Bon dia, aquí acaba la crónica

Un altre dia que vaig tard
El temps vola fent no res
No se perquè estic sorprès
Faig cabòries de mal bard

Sempre corria com un llebrer
Quan era davant l'ordinador
Ara corre sense cap aturador
una clucada i serem al febrer

Ja sé que és cosa de la edat
I romandre confinat no ajuda
Tots tenim el cap ben atrotinat

Seguint la sabiduria de Buda
sota la figuera endormiscat...
Bon dia guapos , Lluís us saluda

Crec que noto un cansament
I la inspiració ja m'abandona
Potser la rutina m'esborrona
O que no em moc el suficient

No veure gent ni anar enlloc
Limita molt les experiències
Per tenir prou noves vivències
I explicar-les aquí com un joc

Ser sempre optimista cansa
No es natural en els humans
Tot i així, jo trenco una llança

I encoratjo a sentir-nos ufans
I cremar un ciri per l'esperança
Bon dia estimats, i sou tants...

Intento recordar temps anteriors
Ara tant llunyans, quasi oblidats
La infantesa feliç dels ignorats
Adolescència amb molts terrors

Descuberta del món on vivia
Consciència de la ignorància
La vida sota cruel vigilància
Corredissa amb grisos, la policia

La decisió de fer vida coherent
Ajuntant maduresa i transició
Aleshores tot molt inconscient

El riu vital em dugué al Albert
Bons Déus, quina benedicció.
Bon dia, tingueu el cor obert

Un bon dia per lligar cordills
Fer troca de molts cabdells
Espurgar el cap dels polls
I portar les olives als trulls

Així que agafaré els cavalls
I els carregarem de farcells
Portarem menjar pels conills
Moltes herbes i bons fonolls

I quan estiguin farts i curulls
En rostirem uns bons talls
I gaudirem avis, pares i fills

Cantarem i beurem com folls
I dormirem el són dels anyells
Bon día món, avui tinc antulls

La amiga Dolors de Balsareny
Ha reptat el meu poc enginy
Amb un comentari amb retruny
Així em trenco la closca, ¡cony!

Acepto amb molta il·lusió i afany
I intento fer rimes, amb més seny
Al meu diccionari faig escudriny
Fins que la coroneta em faci bony

Abans que ens arribi un altre juny
Que qui dia passa any empeny
Tot i això, és esforç per enguany

Dolors, no cal anar gaire més lluny
Espero la teva lloa o el teu reny
Bon dia, avui faig allioli de codony

Em pregunten com ho faig
I responc que sóc mig boig
I així calmo el meu enuig
Jo només escric el que veig

De sobte una idea és un raig
Com un premi d'un sorteig
Que m'omple de molt goig
I la descric veient com fuig

Un cop satisfet el meu desig
El meu karma canta com gaig
En primavera de ple festeig

Amb aquests versos i escaig
Us acomiado sense safareig
Bon dia, avui tenim llebeig

I ja sé que de res no serveix
No aturarem aquest daltabaix
De fet, em fa sentir ben moix
Es cert, ja està venut el peix

Potser jo em sento molt fluix
En un univers amb tant biaix
Només queda un bon garbuix
Dins al qual cerquem encaix

Es per això que tot i tanmateix
No cal ser un trist llangardaix
Car tot no es tant negre, es beix

I amunt les atxes, el dia ja neix
A treballar com bon bastaix
¡ Bon dia! Avui pernil amb brioix

Quines setmanes tan estranyes
Un dia fa fred fins les entranyes
I el següent un vent pelacanyes
Només no és gelen les banyes

Fora broma i sense fer conyes
Refredades fins les vergonyes
Espabilarem nostres nyonyes
De pingüins en farem cigonyes

Que venen temps de rapinyes
Ull viu, o perdrem les vinyes
Em de fugir de males tinyes

Farem falca i també bona cunya
Amb tota nostra força i besunya
¡ Bon dia amics ! Visca Catalunya

A vegades em sento molt sol
Vull volar i cercar llunyà estel
Una quimera de vell carcamal
I tot alhora que penja d'un fil

Fora millor, no ser tan gandul
Així, si no faig quelcom com cal
Res evitarà que perdi el meu estil
Es una bajanada com qualsevol

Tracto sempre de ser me fidel
O ho intento, a risc de fer-me mal
Tanmateix escric tot d'un revol

Bé, a vegades, semblo un cocodril
En un estany petit com un bagul
¡Bon dia! Avui toca bacallà a la mel

Es un dia prou complicat
Si, vull dir molt embolicat
Tenim cita Albert implicat
I no anirà, au, tema tancat

Més que un rei destronat
A vegades el miro estorat
Tan i tan poca tranquil·litat
Així es, em sento frustrat

La impotència es en realitat
Bona causa de nostra ansietat
En fi, no explico cap novetat

Riurem per calmar la obvietat
Tothom que es doni per saludat
¡Bon dia! Ja us heu espabilat?

De tant en tant, un prec
O un desig de un amic
Lliuren idees com xopluc
On jo les capto com joc

Resto escoltant al obac
Sentint un crit molt antic
Vell com el fum i el foc
Aviat farem un catacrac

Però fins llavors jo us dic
Es mentida el jo no puc
Res és per sempre, crec

Tot acaba, com un pessic
Un somriure i cap gemec
¡Bon dia! Us sembla poc?

Intento ser un molt positiu
Ser empàtic, regalar caliu
Al menys sentirme ben viu
Brindar la vida, com qui diu

Es un tret meu significatiu
La llavor de qui més se'n riu
Gràcies, primavera i estiu
Res em farà ser un caganiu

A la tardor i al hivern altiu
Cal ser encara més assertiu
I el món fer-lo més atractiu

En cadascú i com a col·lectiu
Ser qui faci un món més cohesiu
!Bon dia a tothom! Bon aperitiu

Per no dir allò de que jo mai
A vegades diré que si que rai
Com navegar pel ciberespai
Ostres, em fa venir un esglai

La fugida del imposat rei
Obvia la ética i qualsevol llei
La tapadora del Opus Dei
Implica que no tenim remei

Així que a votar aniré cofoi
No m'aturarà ningú , renoi,
I tocaré voravius, què coi

Miraré qui a partir d'avui
Serà qui declararà la DUI
¡Bon dia a Rivert i Sensui!