El primer cop que vaig arribar a l'ateneu adrianenc va ser pel club de billar què allà hi havia.
Vaig anar empès per un amic d'adolescència que li agradava jugar i volia millorar les habilitats naturals que tenia i jo, tot i agradarme molt no tenia les habilitats, però ser adolescent implica ser gregari i allà vaig passar uns anys molt entretingut, i em va permetre conèixer el club d'escacs del mateix ateneu on al final vaig gaudir moltíssim més, i vaig trobar el meu lloc fins la maduresa.
Van ser uns pocs anys d'adolescència on ja entenia que el món que jo veia, no era el món de la resta de la gent que l'envoltava.
I vaig aprendre a nedar i guardar la roba. Aprendre a distingir qui era homosexual o no. Allò que més tard vaig saber que li diem, tenir el radar, per detectar i ser detectat si volies tenir trobades o cercar amics que "entenien".
Però després vaig anar a la part de l'ateneu del club d'escacs, que em va interessar molt més.