Corria l'any 1988 quan la empresa on treballava, Crepal va tancar i vam aprofitar en Jordi, en Siset i jo mateix per la aventura de crear una empresa d'informàtica.
Veníem ordinadors, però sobretot fèiem programari a mida per a gestió de les empreses...tot un repte per nosaltres i per a la época.
Equips molt cars i tot un món incipient on cada any tot canviava, i de fet encara és així.
Però malgrat que érem bons tècnics i programadors, cal dir que la part de comercialització i venda del nostre talent no la vam saber portar.
La aventura va durar tres anys i, cal dir, que vam tancar pels problemes financers que els nostres clients més importants ens causaven amb impagaments i demores que no vam saber afrontar, això causava malestar i minava la nostra amistat i economia.
Així doncs en una sàvia reunió vam decidir tancar i salvar la amistat que encara avui gaudim.
Ah, com qualsevol gurú podia veure, en tancar la empresa tots els pitjors clients mal pagadors ens van buscar per pagar els deures desesperadament i fins i tot oferir-nos feina, car no trobaven qui substituís el nostre talent i esforç d'un dia per l'altre...
No deien igual quan no ens volien pagar les factures o instal·lar el programari a més d'una filial de la mateixa empresa...car només era fer una còpia i la feina ja ja havíem fet, deien.
En Jordi va ésser contractat per un d'aquests clients.
En Siset tornà a la docencia, i jo vaig tornar a ser contractat per la empresa Alglass Vidriera que fou la que va substituir Crepal la anterior, , quan va tancar...
això mereix un capítol apart.