El primer cop que vaig arribar a l'ateneu adrianenc va ser pel club de billar què allà hi havia.
Em va dur el meu amic i vei del barri, en Jose que fou un gran campió de billar.
Vaig anar empès per el que li agradava jugar i volia millorar les habilitats naturals que tenia i jo, tot i agradarme molt no tenia les habilitats, però ser adolescent implica ser gregari i allà vaig passar uns anys molt entretingut, i em va permetre conèixer el club d'escacs del mateix ateneu on al final vaig gaudir moltíssim més, i vaig trobar el meu lloc fins la maduresa.