Al Siset el vaig conèixer al Institut Albéniz just al tancar la etapa de Dikayos que va tancar portes obligats per les circumstàncies adverses de tota mena que molt bé expliquen les declaracions del que fou un dels fundadors Abel Mariné i que he pogut trobar a la xarxa de xarxes.
La nostra amistat ha estat creixent des de aleshores i compartim alegries i dificultats, a la vida va arribar també la Loli, la seva parella, que també vam coincidir a l'institut...
La nostra afició a jugar escacs ens va dur a formar part del club d'escacs de Sant Adrià de Besòs on vam coincidir amb en Jordi.
Sempre hem tingut un grau de complicitat màxim i, crec que puc dir amb la boca ben grossa que la meva admiració per les seves qualitats com a persona humana no ha minvat ni un bri, ans al contrari, ara a les hores de incertesa la seva enteresa exemplar m'emociona cada minut que compartim junts.
Malauradament, en Siset ens va deixar fa pics mesos.
En Jordi i jo vam coincidir també en una nova afició que ens aquells anys 80 tot just començava, la informàtica.
Vam comprar ordinadors Oric 1, i en Siset un Commodore 64.
Al igual que els escacs, els reptes intel·lectuals ens empenyen des d'aleshores.
Tots tres més endavant, l'any 1988 vam crear F1 sistemes informàtics, una aventura que va forjar la nostra maduresa com persones i enfortir la nostra amistat.
Aquí vam viure anècdotes, per dir ho d'una manera suau, que expliquen el país en què vivim, on la picaresca, el nepotisme, i l'amiguisme són norma.
Que les autoritats són dèspotes i la justícia és un mirall trencat, on les lleis fetes per ells mateixos són paper mullat que no val ni per eixugarte el cul.
Ell va formar família amb na Mercè i després vingué en Xavier el seu únic fill.
Ara fa anys que, tot i que la distància ens separa, no minva el nostre vincle i quan ens retroben es com si el temps no hagués passat.
Gràcies als bons Déus, per la sort d'haver format part de la meva vida.