Eren els anys de la transició a aquesta pseudo democràcia i com deia aquell, ho van canviar tot per no canviar res.
Les revistes i cinemes porno eren arreu, els contactes sexuals es publicaven a diaris prestigiosos com La Vanguardia. Li hem posat la etiqueta de *Era del destape*
Jo vaig respondre un anunci que ell va publicar a la revista LIB, i allá va començar la mostra aventura que encara avui perdura.
Amb pors i dubtes vam anar fent camí, i sense adonar-nos-en em fet un llarg recorregut que mirat amb els ulls d'avui, em sembla que em guanyat una guerra i perdut unes poques batalles.
No fou senzill en els primers anys.
La plaga del VIH i estigmes que encara avui cuegen.
Mirades de veïns, que mai m'han importat a mi, però si a Albert.
La gran sort que ens hem guanyat ha estat el suport de les nostres famílies, sobretot la de Albert i la meva mare.
Ells han conformat un refugi que molts altres gais no han tingut.
Hem passat etapes de tota mena, però sempre hem sabut que no importava res, ens tenim mútuament l'un a l'altre, i això és la nostra fortalesa.
Malalties greus, desencontres i malentesos que, un cop anem empenyent endavant, van perdent la importància que en un principi semblava que ens havia de trencar la nostra unió, un vincle que cada dia és més fort i que quan més ens prova el destí, es quan sabem estar al lloc que toca.