Albert, estimat, el saber que tenies un problema seriòs a la pròstata, va ser un xoc que et va trencar per dins.
Era l'any 2010 i des d'aleshores tot ha canviat a la nostra vida.
Vas iniciar una baixada als inferns, molt dolorosa i llarga.
Malgrat que les teràpies van funcionar, el teu jo no na poder acceptar que el problema era resolt dins el que la ciència actual pot fer i que el que tu veies com una sentència, no es tal cosa....
Han estat uns llarg i amargs anys que ens han posat a prova.
Per sort, tan les persones del nostre entorn familiar, com les amistats, han estat un suport molt gran per a mi, i de retruc aixó m'ha donat forces per poder ajudarte i tirar endevant amb la nostra vida.
Ara fa uns anys que la medicació et manté en un estat mental força acceptable, i dono gràcies als bons Déus, per aixó.
No puc oblidar els anys mes complicats, perque sé que poden tornar, i m'han ensenyat a ser pacient i prendre les coses com venen i no esperar gaire res, només gaudir un carpe diem continu.
He aprés a ser feliç amb el que tinc i no desitjar res més.