2020 09 Setembre

Sembla, per fi, que torna la calma
Espero que no anunciï tormenta
Que no ens calgui recer a la balma
Caldrà tenir la ment més atenta

A tothom que pregona mals auguris
Segurament per malvats interessos
Manipuladors amb guanys espuris
O imbècils i ignorants, mal entesos

Els hi envio una forta plantufada
Amb  mà oberta apuntant al centre
Realment és una actitud malvada

Els desitjo un bon mal de ventre
I s'atufin en sa propia gran cagada
Lloc segur del seu propi hipocentre

Ahir tot el dia a Badalona
Amb família i bons amics
Aquells que ens fan rics
Avui toca pujar a Barcelona

Trobada de colla pessigolla
La darrera ja fa set mesos
confinats, fotuts o presos
Sereu l'aigua que em sadolla

Quin goig, la vida quotidiana
Ara sembla que sigui mentida
Tant perduda, tant, tant llunyana

Tothom vivim, o no, nova vida
Obligats, amb por, a desgana
Que no està feta a nostra mida

Bon dia Dolors, hola Cobi
Fer fi anem junts a voltar
Avui serà a la vora del mar
Ell serà qui el cor ens robi

Demà potser anem al bosc
Pero ara aprofitem la calor
I de la platja la seva salabror
Abans que el dia torni fosc

Caminar així es una delícia
El solet escalfa els clatells
La brisa marina, una carícia

En companyia d'estols d'ocells
Lluny de la humana cobdícia
Dolors, Cobi... , ens fem vells

Avui tenim lluna plena de dia
I un cel clar per poder-la mirar
Un dia blau preciós per caminar
Un sol radiant sense melangia

Així que suarem la cansalada
Una hora curta o potser llarga
Avui res previst que amarga
Surtim a gaudir d'aquesta diada

Cada instant en bona companyia
Val per tots els moments dolents
Així que estimats, més valdria

Aprofitar quan estem contents
Que ja vindrà algun amen sia
Feu resguard quan bufin vents

Avui el sol es fa de pregar
L'ambient humiteja arreu
Avui tindrem passeig breu
Ens esperen per esmorzar

Volem fer un darrer bany
Però potser fora agosarat
Veurem si el mar calmat
Ens convida com estany

Ens uns minuts ho sabrem
El sol treu el nas amb timidesa
Potser sí que quan hi arribem

Ens abraçarà amb calidesa
I a la fi si que ens mullarem
I sento com la onada em besa

Avui tinc la ment en blanc
Potser és una bona senyal
Serà que res em fa mal
O vaig enrere com un cranc

Tanta tranquil·litat inquieta
Massa bones coses fan por
Estar sa, absència de dolor
Tornaré a mirar-me la bragueta

Segur que em passo per alt
Alguna cosa molt important
Al precipici com per fer un salt

Ah si, es que m'estic pixant
M'afanyaré al lavabo de dalt
Que se m'està quasi escapant

La tardor ja es ben aprop
Aquesta nit quina tronada
Llamps i trons amb riada
El canvi ens arriba al galop

Els núvols romanen grisos
Curulls d'aigua i humitat
Amenaça continuar ruixat
Aquí no ens calen els avisos

Així que farem confinament
Fer feina més de voluntari
I companyia al meu parent

Un café I comprar el diari
Teclejar codi com un valent
I una estona d'art culinari

Quin plaer dormir ben tapat
Sentir-se calentó ben arraulit
Escoltar la pluja des del llit
I roncar el marit al teu costat

Em dona una sensació de pau
Que res ens pot fer cap mal
Es aquell instint més animal
Que fa confondre a tot babau

Gaudeixo conscient del moment 
Que ja arribarà la crua realitat 
Ara aprofito per estar content

Disfrutar del instant de veritat 
Abraçat al seu cos ben calent 
Vull que així arribi la eternitat

Manquen dos dies per la diada
I es com si mai hagués estat
Ni comentaris en el meu veïnat
Ni xarxes socials, ben oblidada

Entenc que les forces faccioses
Aprofitin que passi el Pisuerga
Però ningú de Olot o de Berga
Pot obviar totes aquestes coses

Es que jo no em se ni avenir
Què no ens persegueixi la poli
No ens obliga a haver de fingir

Tot sembla de pa sucat amb oli
Potser desitgem estar al albir
De reescriure tot en un nou foli

Avui tenim una petita pausa
Un dia blau un xic ensopit
Fa mandra llevar-se del llit
Ni que sigui per bona causa

Tinc una  feina administrativa
I trobada de tècnic informàtic
Pel meu amic més simpàtic
Un nou portàtil que ja arriba

Ajudar en la cultura digital
Es un plaer i luxe que permet
Millorar el meu entorn vital

Socialitzar amb l'avi i el net
Amb el veí o parent, es igual
Una mirada agraïda i tot fet

Tenim diada molt descafeïnada
La por i la indolència guanyen
Com lluites que no ens atanyen
Déus de l'Olimp, feu una ullada

Llevat dels mitjans tradicionals
Ningú menciona, ni diu atxís
Fem veure com si no existís
Ni converses ni xarxes socials

Potser erro en la meva percepció
I pateixo la ceguesa del analista
Segurament sento una decepció

alhora em faig més curt de vista
I no estic prestant prou atenció
Avui el meu groc serà la genista

Ens toca un apocalipsi al dia
Si mirem la tele tradicional
Varies alhora en xarxa social
Doncs guaita, que les miri ta tia

Si tot fos tant i tant dolent
I les guerres no acaben mai
El planeta no es un lloc guai
Tindríem extinció de la gent

Jo veig que cada dia som més
I  la bona gent abunda arreu
Als mals auguris dic,! Au, vés!

Sé que només sóc un galifardeu
Que viu en un món al inrevés
Potser tot m'agafa a contrapeu

El sol va perdent intensitat
Ja té color de gos com fuig
Potser sóc jo qui té desenuig
I estic perdent la curiositat

El dia ve seré i força anodí
Vist des de la meva finestra
Cada cop sóc més maldestre
Per poder escriure un rodolí

Avui les muses no em visiten
Escriuré la poca inspiració
I com les idees ens limiten

Bons Déus us envio una oració
Tinc tantes coses que irriten
Esperaré a una millor ocasió

Sonet, rera sonet omplo la pica
Cada dia pensar un nou rodolí
Un tema, un sentiment i, així
Expulsar els dimonis una mica

Es alhora complicat i senzill
Fer rimes i engarzar paraules
Anar fent cadena amb baules
La inspiració es agafar l'espill

Mirar el teu jo, que mai et deixa
Espiar el món amb els teus ulls
Guaitar qui riu i qui no es queixa

De tot això escriure uns reculls
Seguir el fil per a fer madeixa
Cada dia tenim molts batibulls

Avui tinc una sortida a Badalona
Veurem els més estimats amics
Aquells que ens fan realment rics
I ens fan ser una millor persona

Al voltant d'una ben farcida taula
Farem petar la xerrada una estona
Comunicació de qualitat més bona
On diu més un gest que una paraula

Una mirada ens transmet un món
Un silenci diu tantes i tantes coses
Un somriure no enganya ni confon

En fi, les nostres vides mundanes
El camí fet junts, de vinagre i roses
Ens fa sentir més persones humanes

Ahir emocions molt intenses
Avui serà força descafeïnat
Gaudir de pau i tranquil·litat
Que quan a abusar comences...

Unes hores de picar tecles
I avançar en un programari
La  farmàcia i cuina de diari
Una gran botifarra amb seques

A la tarda socialitzar i caminar
Un plaer i necessitat alhora
Per fer baixar tan bon dinar

Ajudar qui tenim més a la vora
Escoltar dels ocells el seu trinar
Fotografiar la fauna i la flora

Caram,  tinc la ment en blanc
No sé si es una bona cosa
Potser només és que reposa
O que vaig enrere com cranc

Serà que el dia es molt ensopit
Què la culpa sempre es aliena
Així amb la boca molt plena
senyalaré algú altre amb el dit

Es un esport molt tradicional
Que aprenem de ben petits
Els altres causen el nostre mal

així ens sentim molt alleugerits
No cerquem solucions, tan se val
Aquells, aquells... diem a crits

Bon dia a tothom, un desig
Que malgrat repetit i suat
Es com aquell dimoni escuat
No molesta ni quart ni mig

Semblarà insulsa cantarella
Un manit formulisme social
Però es una necessitat vital
Imprescindible com caramella

Dóna sentit i crea més cohesió
A molta gent dona confiança
Sobretot ara,  és gran ocasió

Per això aquí trenco la llança
Per dir bon dia amb més passió
A tothom, màxima benaurança

No tinc ganes de sermons
Ni tinc el cap per males noves
Avui un bon entrepà d'anxoves
Amb el tete i veïns dels bons

Una mica de pixatecles i PC
Una altra estona pel meu Albert
No vull arribar a estar despert
Tampoc a dorm, no sé, no sé

El cap continua ben ennuvolat
I fa una hora que volto per casa
L'inconscient em té engarjolat

No se que es peró quelcom pasa
Serà la pluja i el cel enpixolat
O veig tormenta dins una tasa

No tenir tema per escriure
Semblaria que fos dolent
causa de gran esgotament
Però potser em fa més lliure

Així puc parlar del no res
I filosofar com si en sabés
Crear un nou món al revés
I dir a la realitat...!  Au ves!

Puc tenir mons imaginaris
On tot siguin flors i violes
O plens de dracs incendiaris

trist amb persones molt soles
Alegre con gínjols i canaris
On només desitjant, ja voles

Ja arriba el canvi d'estació
Aquest any estrany, moguda
La terra és nota molt rabiuda
Canvi climàtic, o una revolució

Així neteja terra i atmosfera
Però no és pot desempallegar
Del enemic, que ha de bregar
Nosaltres humans, som la fera

Potser és certa, la teoría Gaia
I ell és qui envia la pandèmia
Com un verí dins dolça baia

Estem ebris o tenim isquèmia
Perduts dalt inconscient talaia
No passem el control de toxèmia

El cel ens concedeix una pausa
I el sol brilla des de bon matí
La sensació de qui espera botxí
Em fa basarda sense cap causa

Tot es al seu lloc aparentment
Però dins meu tinc un run-run
El cap funciona al seu tun-tun
I no puc donar cap argument

Serà aquell misteriós sisè sentit
Que ningú sap què és i com ve
O potser sóc un vell molt avorrit

Que fa cabòries quan temps te
I vola catúfols al sortir del llit
Bon dia a tothom, estic molt bé

Com cantava Mercedes Sosa
També dono gràcies a la vida
Que m'ha donat tant preciosa
Que a cops gairebé se m'oblida

M'ha ensenyat que es estimar
No escoltar veus plenes d'odi
Que tot pasa, com un episodi,
roses amb espines cal mimar

Fugir lluny de qui tingui la veritat
Acostar-nos molt a qui la cerca
Practicar cada dia la solidaritat

No donar al famelic una perca
Sino canya i sedal, assertivitat
Bon dia de festa de Santa Tecla

Avui m'esperen a ponent
Ja fa setmanes que vull
Com oliva que va al trull
M'esmunyiré ben silent

Albert no sap la escapada
Alhora promesa, i un desig
Així patirà del dia, un mig
I veuré al cunyat i cunyada

Amen de ser una visita social
Vull recollir la seva memòria
Per poder escriure la història
que fa casa Monjet especial

Records, imatges, i paraules
Que acumulo en format digital
La cadena tindrà més baules

Es un propòsit, per a mi vital
Recullir contes i velles faules
I plasmar en memòria marital

Ahir dia de gaudi per l'ànima
Gràcies als bons, bons Déus
Apolo, Afrodita, Hera i Zeus
En sa voluntat magnànima

Ells m'han concedit la vida
La gracia dels qui m'envolten
Que aconsellen i escolten
Ensenyen i creen la bastida

Ulls per veure molt més enllà
Orelles per escoltar els savis
Paciència i un bon tarannà

Boca per no tancar els llavis
I que ningú em pugui fer callar
I ser com sóc, una rara avis

Dissabte, i tercer dia ventós
Tot i així, els núvols romanen
Tardor boja els Déus manen
Èol bufa com un amant gelós

Farem confinament voluntari
I dedicar temps a la lectura
Aliment que més ens perdura
I oblidem que cal fer a diari

Aniré avançant amb el projecte
De la història de casa Monjet
Com sabeu, hi poso tot l'afecte

Una llarga nissaga, d'un indret
Perdut, paradisíac, perfecte
D'una terra on no cal fer guaret

Quanta raó tenia el poeta
Quan deia que es fa camí
Caminant des de bon matí
No asseguts a la cuneta

si vols arribar depressa, ves sol
Per anar lluny, busca companyia
Feu del camí la vostra melodia
Mengeu poc caviar i molta col

Ens aprima la dieta de la sabata
I també saber-se molt  estimat
Omple tant com truita de patata

No importa quant heu caminat
Ni que mireu quina és la data
Ho sabreu quan  haureu arribat

Gairebé sembla mentida
Com passen dies i anys
Enfeinats ens fem paranys
I ja hem omplert la vida

Aquesta aturada obligada
Dóna temps a reflexionar
Fins i tot massa a pensar
Si no  la hem malbaratada

Atrafegats correm a enlloc
No tenim temps per a res
Cremem esforços en poc

I abans de dir un, dos, tres
Estem socarrats pel foc
I la fi de tot ens ha sorprès

Avui escric el sonet número cent
Amen de setanta quatre rodolins
No entenc com em surten de dins
Però el cert és que estic content

Com fàbrica de xurros i xocolata
O salsitxes de porc fetes a Vic
La rauxa que em ve al cap, escric
O el seny em fa pentinar la gata

Però no puc negar la evidencia
Què el virus maleit, m'ha canviat
I que potser ho curará la ciència

A mi ja m'ha deixat molt tocat
Posat a prova la meva paciència
en sonets podeu llegir el resultat

Sembla feixuc pensar un tema
I a voltes ho és, no tinc dubte
De cop i de forma molt abrupte
Em trobo escrivint el poema

No crec gaire en  bones muses
Que cada dia arriben a igual hora
Sino en la practica, es on mora
Per trobar idees, sense excuses

Potser peco voler ser intel·lectual
I creure en poques coses divines
més aviat en quelcom més terrenal

Fugir dels afalagaments i metzines
Esforç, sacrifici, ser home formal
Un senzill arbre en un bosc d'alzines