2020 10 Octubre

Cada dia observo més aprop
La anomenada bretxa digital
afecta a tothom en desigual
Per la majoria es amarg xarop

La gent gran de ma generació
Els va agafar molt a contrapeu
No podien anar enlloc ni arreu
I de cop tothom viatja en avió

Els joves amb moltes mancances
De formació, per un propi criteri,
Somàtics en supèrflues dances

Ja no els deixen ni tenir senderi
No posen ni peròs, ni recances
Viuen dins el continu improperi

Ara em diuen ciutadà 2.0
Però potser fora molt millor
Dir informàtic i lluitador
Que apaivaga el desespero

Per fi les nostres institucions
Adapten el podrit programari
Per acostar-se més al usuari
Obligades per les corporacions

Hisenda com exemple odiat
Però també la seguretat social
Ara que Microsoft, IE ha matat

Adapten els estàndards com cal
I poden atendre a la altre meitat
Que odiem Windows per carcamal

La garbinada dona una treva
El sol escalfa amb timidesa
L'aire fresc la cara ens besa
Avui l'ànima es un xic meva

Alimentaré una mica el coco
per al cos, un bon esmorzar
Després sortida a caminar
Si tot va bé i no m'equivoco

Cada dia semblant al anterior
I tot alhora és veu molt diferent
Depèn del nostre propi interior

De com tenim la nostra gent
Em sento com un pare prior
Donant la tabarra al convent

Diem que mentre hi hagi rucs
Hi haurà qui muntarà a cavall
La ignorància manté ulls clucs
I dóna vida a qui es més briball

Així hi ha qui viu dels malucs
Mentre altres sostenen el mirall
La majoria sobreviuen com cucs
I malden per un esclau treball

La actual societat és un gran call
I fins que no sonin nous trabucs
Tot anirà muntanya cap per avall

Ens mantenen ben suats i feixucs
Distrets en un circ d'escarafall
Creient que som comtes o ducs

Trump, tens la amarga sal
Tot i ser entre suaus cotons
No et desitjo realment mal
Però ja et tocava, collons...

Sé que tot seguirá igual
Que no aprens les lliçons
no ets persona com cal
No ens farem il·lusions

Ets un monstre criminal
La estulticia no te fons
ho trobes tot molt normal

Has tingut mestres bons
I potser et creus immortal
Al cementiri et faré petons

Ara fa uns dies de la galerna
Que va malmetre molts aparells
Caigueren fins i tot, els ocells
I arbres del jardí per la terna

La antena gran de comunicació
De casa nostra, desintonitzada,
De tan forta que fou la ventada
Com diem, una enorme gernació

Reconfigurar tota electrònica
Es força laboriós i entretingut
Jo diria a voltes que còmica

Però pel públic general és fotut
I no dic cap figura retòrica
La freqüència de TV han mogut

Son el jutges del suprem
Un instrument molt perillós
Que escorat al seu extrem
Es com a mínim sospitós

Al igual que el constitucional
Es passà per l'Arc del escrot
El poble català i el seu vot
Sent ell mateix disfuncional

Jutges amb mandat caducat
Un mort que per tres anys
No van substituir, per maldat

A base de mentides i enganys
I emprant la por, han manipulat,
Som rucs, xais cecs, companys

Guaiteu si tinc mandra
No em vull pas aixecar
Em trauré la escafandra
Per baixar-me del sidecar

Sóc un vell somiatruites
Que viu dins una closca
Potser molt fora de rosca
I antulla assolir més fites

Canviar el món no vull
Si, un xic, el meu entorn
Deixaré escrit el meu full

I abans de girar el torn
I que em passin pel trull
Gaudiré avui d'aquest jorn

Ahir vaig gaudir d'un regal
Tant valuós com la vida
Que cura qualsevol ferida
Una llarga abraçada com cal

Aquell moment inestimable
Que paga qualsevol viatge
Ens imprompta una imatge
Creant un instant inoblidable

Realment no em sé avenir
Com havent rebut milers
Una sola ens pot fer sentir

Que abans érem presoners
De formalismes fins mentir
!! Gràcies amics pels plaers!!

Crec que em torno rondinaire
encara tinc sort que m’adono
Acabaré vestint un quimono
I pescant elefants per l’aire

Així caldrà ser mes espabilat
I aprofitar que encara belluga
I no fer venir la malastruga
Per tal que no arribi mes aviat

Em poso ulleres de optimista
Per veure una positiva realitat
Com decora una bona florista

Sembrant colors de bat a bat
Qui, amb ses ulls de bon artista
Ens regala un bri d’assertivitat

Crec que tinc certa psicosi
Que fa la meva ment dispersa
Faig mil coses en petita dosi
I totes de matèria ben diversa

No miro pel·lícules o series
No em concentro en lectures
No penso en coses futures
Al cap tinc mil i una dèries

Veig que no sóc l'únic boig
Quan parlo amb veïns i amics
Sembla que res ens fa goig

Analitzo tots els meus tics
I tot es o molt negre o roig
Un cap de pardals i embolics

El fred de tardor ja es nota
I marxa el temps de la ceba
Em sento com una ameba
Encongit i pixant com bota

Així doncs esmorzaré calent
Per posar en bon tò el cos
Res millor que un bon mos
De forquilla, si sóc valent

Una sobrassada estil Pallarès
Una truita amb fines herbes
Una bona botifarra de pagès

Res de llaunes ni de conserves
Quelcom cuinat amb interès
O fent xup-xup, sense reserves.

Vull fer palesa la perplexitat
Que em causen els mitjans
Ràdio o podcasts cassolans,
Televisió, amos de la veritat

No cal ni mencionar WhatsApp
Twitter, Facebook o Instagram
ja sabem que no ve d'un pam
Tots plens de verí al seu pap

Odio tant les veritats a mitges
Com la manipulació descarada
Sembla regalar el que desitges

Deixa al débil la ment atrapada
I si més no, el cap amb ferritges
I l'esperit crític com a arracada

Cantem la cançó del enfadós
Sigui per cultura o estupidesa
Anem enrere senyora marquesa
Tenim un panorama galdós

No parlo de cap país concret
incloem tota espècie humana
fa deu mesos i una setmana
no fem rés tort, tampoc dret

No veiem més enllà del mirall
No ens importa gairebé ningú
Empassem mentides coll avall

l'altruisme es per altri com tú
Amago mon egoisme del carall
I així ballem tots allò del tururú

Mai dono gràcies per ser geek
I saber aprofitar la tecnologia
Viure sense ella no en sabria
I menys tal com ara, ja ho dic

La vida 2.0 des de casa estant
Em permet fer coses increïbles
Contactes abans impossibles
I alhora cuidar qui és important

Tant parlo de compres materials
En això trenca motlles Amazon
Com fer consums audiovisuals

A uns pocs clicks tinc tot un món
I totes les relacions mes personals
Per a mi es ja es un sine qua non

Tenim governs molt covards
I no parlo de cap partit concret
Sino que tothom sap que de fet
Ens venen com roses, els cards

Prenen decisions de país potent
Però no podem pagar la festa
Fan crida per anar a la gesta
sabent que enganyen la gent

S'acaba el circ i aviat també el pa
I ells volen que fem coloms volar
Quan necessitem un cop de ma

Política de tercera per fer el sopar
Economía de guerra, si fa no fa
Mentre tots ells han anat a cagar

Tenim confinament a mitges
Com era allò de "vull i no puc"
Jo a cavall i un altre fa de ruc
Tingues cura amb què desitges

El planeta es un immens plató
D'aquesta llarga tragicomèdia
De falsa plataforma multimèdia
Però es real, no pas ciència ficció

Encendrem als Déus un llarg ciri
I preguem per sa benevolència
No arribi a ser el gran cementiri

Em temo un augment de violència
Enlloc i arreu, segons com es miri
Us encoratjo a practicar paciència

Gràcies a tothom que pregunteu
Per les series de fotografies
Encara en tinc per molts dies
Son i seran dels viatges fets arreu

La serie actual es Madagascar
Fetes al estiu de dos mil vuit
Un somni complert amb delit
Una lliçó de vida que fa pensar

Veure somriure els desafavorits
I al primer món, tant egoisme
I tanta frustració, pors i crits

Ensenya que vivim a l'abisme
Que tenim malsons a les nits
Millor opció practicar altruisme

Avui serà un día més tranquil
sortida justa pels queviures
Un cafè furtiu amb somriures
D'en Bernat, home molt gentil

Al recollir els diaris, soc cambrer
I porto uns cafès a la benzinera
A la Ana, o Cristina, que espera
Aquest petit detall que jo puc fer

Alguns diaris son pel bar Nical
On espero encomanar un entrepà
Amb la seva amabilitat proverbial

Gràcies Montse, una gran mamá,
Una cuina sincera, sense ritual
Ara mateix hi vaig, també demà

Quin cel tan gris i encapotat
Avui tindrem pluja ben segur
No cal bola per saber el futur
Tot regalima molta humitat

Així no caldrà el toc de queda
Ni crides al autoconfinament
Tenim prou amb aigua i vent
No cal siquiera una gota freda

Tot convida a restar dins el cau
Al sofà amb manteta i un cafè
Picar tecles com a màxim sarau

No em pregunteu pas el perquè
Avui prefereixo el gris al blau
Així doncs, !Bon dia tingui vostè !

Els dies passen languidament
Alhora que una voràgine interna
Sentim la por dins la caverna
Donem gràcies que anem fent

No hi ha plans ni a curt termini
Empenyem les hores, una a una,
Cap decisió sembla oportuna
Ni una bona idea que germini

Cal apretar el cul i anar endavant
quan bufi el vent, anar de perfil
Si tenim cangueli, passar xiulant

Siguem optimistes com pluja d'abril
Quan l'oriol refila el seu millor cant
Que Tingueu bon dia i gràcies mil

Les paraules són insuficients
Per explicar nostres emocions
No podem escriure en guions
Allò que en diem sentiments

Quan ens desitjem bon dia
O diem gràcies, de tot cor,
Quan amaguem aquell plor,
Quan tenim bona companyia

Veient el somriure d'un nadó
O el silenci còmplice del amic
Quan no cal explicar cap raó

dient simplement, aquí estic,
Ja tenim suficient explicació
Que tingueu un dia ben bonic

Avui entrem al horari d'hivern
Demà ho notarem de debò
A les set fosc, bon minyó,
Cap al cau, diu nostre govern

Allargarem els suaus capvespres
Tancats dins la càlida barraca
Ca nostra sempre és més maca
Amb pa, oli, formatges i nespres

Les hores de sol mimven molt
I ens fa baixada la temperatura
Cada cop que el món fa giravolt

Així doncs aprofitem amb mesura
I sense deixar de ser desimbolt
Passar un bon dia. Tingueu cura

Tornem-hi, recoi, al estat d'alarma
El humans de tot aquest planeta
Només fem cas de la bragueta
Una bufetada del nostre karma

De fet no cal mirar gaire lluny
Amèrica, África, Asia o Europa
Arreu la recepta, xarop d'estopa,
Mes confinament ja ens retruny

estimats, us desitjo molta bondat
Fer el ruc, encareix molt la palla
Tingueu cura de qui us fa costat

Si la poca memòria no em falla
Recordo una anterior humanitat
Poster es més savi qui més calla

Sembla que la troca s'embolica
Aquí ja es voluntari confinament
Només cal parlar amb la gentN
El to de la veu ja ens ho explica

Les mirades son més apagades
El tema ja gairebé ni es comenta
Vida quotidiana a cámara lenta
Ara tots ho sabem. !Ai, Si bades!

Ara si algú s'oblida la mascareta
Torna a casa, ho veig molt sovint,
Com oblidar el mòbil, una punyeta,

Hem desenvolupat un nou instint
Finalment tenim la rauxa a dieta,
Aquest és el meu apunt més sucint

Encara afectat pel canvi horari
El cos no va gens sincronitzat
El rellotge intern ben despistat
I crec pertinent fer el comentari

Ja fa anys, a Europa en parlem
Per eliminar aquesta gran nosa
Ningú vol ser qui al gat li posa
Els picarols. I vegeu, així estem

Per a mi es una terrible setmana
On tot jo vaig fent, i el cos tampoc
Ell fa allò que li ve en mala gana

la edat no ajuda a tenir tot al lloc
Intentaré tenir una visió més ufana
Bon dia a tothom, bon vent de xaloc

Vejam com va aquesta clausura
Apocalíptica segons qui opina
Viure amb por, ja es una rutina
Esperançada qui bé ho augura

Però avui tenim un dia especial
Na Paquita ens fa vuitanta set
Així que de part del seu germanet
Albert, i de Lluís poeta accidental

Li enviem milions de dolços petons
Que tingui un feliç dia d'aniversari
Que gaudeixi les bones ocasions

Et desitgem un dia extraordinari
I la resta siguin molt més bons
Bon dia familia, des del santuari

Avui toca vacuna de la grip
En una estona anem al CAP
I Zarathustra, molt bé sap
Que em sento persona VIP

Serveis mèdics en ebullició
personal molt cansat i crispat
Mantenint pundonor i dignitat
Mal vist per part de la població

On són ara tots els balcons ?
I els concursos d'aplaudiments?
Ara que? ja no tenim raons?

Vull dir-vos en aquests moments
¡¡ Sou un herois, quins collons!!
¡¡ Bon dia a tothom, bons vents!!

Albiro canvis profunds aviat
Els bars del barri trontollen
Ses economies s'ensorren
Sempre ens plou sobre mullat

Ells són l'oli de nostra societat
No vull ni pensar que tanquin
Ho sabrem quan ens manquin
Ja sé que us dic una obvietat

No caldrà fer més confinaments
Si no tenim un lloc de trobada
Les cases semblaran convents

Soc Cassandra o soc una fada
El cert és que no m'agrada gens.
Bon dia estimats, una abraçada

Avui toca fer una castanyada
de postres uns bons panellets
Abans ajudaven a passar freds
Ara excusa per fer una tripada

Halloween fa anys que ha arrelat
Com tantes altres americanades
Les castanyes seran arraconades
Però panellets omplirem bon plat

No ploraré per pèrdua inevitable
Millor gaudir del que encara tinc
Pensament positiu més agradable

Avui en menjarem quatre o cinc
Si, si, ja sé que no es tan saludable
Feu-me lloc a taula, que ara vinc