2021 03 Març

Aviat tindrem un nadó mes
Força Venus, tot es perfecte
Obnuvilat, musa predilecte
Reb nostre escalf, més encès
Tingues ànim i bufa fort
Últim esforç i meravella
No cal pa sota la aixella
Així, no cal tampoc sort
De ben segur amor no manca
Amb tanta familia empenyent
Mira tú, amb quina retranca
El teu oncle més peripunyent
Només desitja que fer palanca
Tinguis un memorable moment

Mai, mai havia ni imaginat
Aquesta dèria de rodolins
No sé, el meu cap te ratolins
I ara es quan ha esclatat
Potser sabia que era endins
Ultra dir què ho tenia amagat
Llavors adolescent despistat
Ara amb pensaments genuïns
Com la pandèmia m'ha motivat
I com gaudeixo tots els matins
Obvietat a hores d'ara, honorat
Noi i renoi, amics, parents, veïns
Sóc content de fins on he arribat
¡Bon dia tingueu, saltamartins!

Si, soc una mica tastaolletes
Ora sóc un geek informàtic
Però demà un cuiner fanàtic
Ah, també fotògraf de floretes

Xipollejant per la vella història
Ara també poeta pels matins
Tant com gaudeixo dels padrins
On intento guardar sa memòria

Així com trempo amb la filosofia
Lamento fer-hi poca dedicació
La excusa, no te prou hores el dia

Oh, i de llegir, he de fer-ne expiació
Llibres pocs, pantalles amb bogeria
I fins demà, la meva dolça salutació

I si ahir, tocava la guitarra
No cal dir, que qui desbarra
Va com iot quan s'embarra
I continua xarra que xarra
Semblaria que aquest futarra
I trobés gust a la botifarra
Boig, xerrameca i paparra
I com no, sempre moixarra
Lluís, sord, escolta qui narra
I fes cas, d'aquest vagarra
Tingues paciència, amarra
Apa, avui esmorza botifarra
Tot amb xacoli donostiarra
¡Bon dia, sóc molt panarra!

Objectivament no hi ha raons
Tot un plegat, un despropòsit

Obnuvilat per tantes emocions
Tindria que posar-me un apòsit

Ot ha arribat, Ot ha arribat, Ot,
Tant temps, tant amor, tant, tant

Obvi es dir, que estic desbarrant
Tot despertant d'un bon clatellot

Tiet besavi, el millor títol honorífic
Obre un món amb molt d'encant
Tot i tothom, de repent, es magnífic

Tu, Ot, ves mamant, dormint, cagant
Obsequians amb algun rot beatific
Tens una familia que está al·lucinan

Resulta molt zen i relaxant
Obcecadament fer rodolins
Dia rere dia, ¡ai quins collins!
Obrint ànima i ment pensant
Lliurar l'esperit a cercar idees
Intuir que sents realment dins
No posarte barreres o confins
Sols imaginació mentre crees

Al despertar viu cada nou dia

Deixo entrar aires clandestins
On expressar la renovada alegria
Ja gemeguen els meus intestins
Olor de café i xarrup de bogeria
¡Bon dia a tothom, hola pixapins!

Bones sensacions per avui
Obviament  serà ben tranquil
No tinc cap activitat febril
Així faré el dropo com babui
Seguiré tenint esperit infantil
Tothom em veu com Arlequi
Refractari a tot allò de mesquí
Ulls jolius com pluja d'abril
Gaudiu del dia com us adequi
Aprofiteu cada minut per mil
No sigui que el temps s'escui
Ço dit, a tothom de forma humil
Aprofito dir-vos i més accentui
¡Bon dia nens i nenes, amb estil!

Remei, Josep Maria, avui per fi
Ens veurem i us podré abraçar
Molt tenint compte, es ben clar
El virus no es una cosa baladí
I prendre distància per ajudar

Ja podré donar-vos en pròpia ma
Objectiu molt llargament desitjat
Si, durant vuit mesos, si fa o no fa
Especial llibre Casa Monjet, si, ja
Puc dir que la feina he ben acabat

M'heu de disculpar, pel cofoisme
Avui vaig a Lleida, i sóc content
Res més omple el meu egoisme
I dona dimensió al meu proïsme
Apa, fins demà, vaig cap a ponent

Sí, ahir va ser un dia gloriós
I vaig gaudir com una verra
No calia revolcar-me a terra
Gràcies família, fou grandiós
Una trobada tant, tant deliciosa
La havia viscut al meu boig cap
Abans, i ho volia treure del pap
Rebeu mon abraçada afectuosa
I ara, un cop lliurada la memòria
Tot desitjant que us abelleixi
Als de Casa Monjet i sa història
Tot esperant que ningú es queixi
Sento estar viu, dins la glòria
¡Bon dia a tothom que ho llegeixi!

M'en faig creus de la societat
I com ens deixem entabanar
Riem de qui ens sembla manar
A aquests temps de precarietat

Mira mama, s'ho empassen tot
I creuen que els mana un govern
Rei meu, en diuen el món modern
Ara ja no cal ni tirar-los el tarot

Ells així ja són més que feliços
Tot ramat va on vol el seu pastor
Son ximplets, no són pas eriços

Tingues ben vigilat al cantautor
Ull amb ells i difamal's de xoriços
¡Bon dia, gràcies, Deu benefactor!

Cada dia ho constato arreu
O potser és que miro massa
Mentre que la vida ens passa
A ningú sembla que importeu

Refereixo a la gent més gran
Uns grans deixats a la cuneta
Gent valuosa, ara una punyeta
Així pensen que no arribaran

Veig a la cuneta més gent jove
Ignorants, que son carnassa
Sense ni imaginar què es cove
Com de fort apreta la mordassa
A veure si algún llop els udole
¡Bon dia, avui crema de carbassa!

I cada dia més complicacions
No puc cordar-me els cordons
Caic al tou sofà i arrelo al fons
Ostres, ostres, quins collons
No passa cap dia sense novetat
Genolls que grinyolen, obvietat
Records que ja s'han esfumat
Un segon abans d'haver arribat
El temps que ara ja s'accelera
No pots pixar i tenir trempera
Com la vida veiem com no era
I enyorem allò que creiem que fou
A cops d'oblidar tot el que cou
¡Bon dia tinguem, quin enrenou!

Ara ja conec algú vacunat
Un principi amb esperança
Com dels polítics recança
A la gestió de mitja veritat

Cada dia un discurs cofoi
Al ramat molt ben dirigit
Si fa pudor de peix fregit
Als faig veure que sóc heroi

Mica en mica, millor que res
Ocult creant molt de garbuix
No fent màgia, un, dos, tres
Ja s'ho passen per l'entrecuix
En fi, jo no tinc gaire interès
Tinguem bon dia, jo avui, fluix

Pensaba en les eleccions
Allò del opi del populatxo
Recorda el nen i el borratxo
Les veritats i ses variacions
A les portes d'un nou govern
Mes vell i atrotinat que mai
Els escarafalls i fals desmai
Només apunten un bon infern
Tontos amb un nou espectacle
A la cartellera teatre Generalitat
Repetim gran èxit, la debacle
I per si algú ha viscut despistat
Sols pregunteu-li a vostre Oracle
¡Bon dia a tothom, avui ingenuïtat!

Quaranta tres anys junts
Us semblarà la castanya
A mi, en canvi, una canya
Renoi, quins contrapunts
Ahir mateix, el setanta vuit
Només han estat uns dies
Total un bon plat de llenties
Ai Senyor, encara dona fruit

Tan sols era un joc d'adults
Resulta que la font era plena
Encara hi resten rius ocults
Sento encara el cant de sirena

Ja no som nens, ni gens estults
Ara és hora de felicitat serena

Fa uns quants anys, Dolors
Ens va unir una bona causa
La amistat creix en colors
Ia lluita llarga, sense pausa
Com ens fem engrescadors
I amb més seny que rauxa
Tractem d'ajudar estretors
Apaivagar la gran disbauxa
Tot exercint de benefactors
Sempre una bona paraula

Dolors, reina, setanta un anys
Ostres, la iaiona més atrevida
La emperatriu amb més afanys
On no hi cap bruixa avorrida
Rep els meus petons i maganys
Sempre seràs la més eixerida

Llum de primavera
Llum, crea nova vida
Un xic desvergonyida
Molta, molta trempera

Vol la llunyana oreneta
Incubar sa nova niuada
Despertant a tot poeta
Al músic i a la mainada

Sentir Llamps i trons
O bufar una ventada
La pluja i ses cançons

Mira, guaita, un riuada
Arbres plens de brotons
Rebeu una gran abraçada

Fa una mica de rasca
Rebufa el vent mestral
Els alergics nas fatal
De nou, tenim borrasca

Així com canviem l'hora
De sobte, tot canviarà
El clima s'atemperarà
Ullades de sol enamora

Ningú no es prou poeta
Amb suficients paraules
Sols una rosa, una violeta

Nosaltres com gates maules
Omplim de brossa el planeta
Upali!! som unes barjaules

Tinc visita molt desitjada
El meu germà gran arriba
Tete Turu, gran exclusiva
Esmorzar i bona xerrada

Tindrem cura, i bon morrió
Una bona taula, tal com cal
Refrigeri calent a can Nical
Un gran, magnífic amfitrió

Ve de lluny, una escapada
I aprofitar l'aixeta oberta
No sigui aviat abreujada
Déus de la política incerta
Rebeu una bona abraçada
Apa, bon dia, seguiu alerta

Vent de mestral foll
Ets un monstre boig
Nunci de cap goig
Tremolor al teu soroll

Tronada de llevantada
Ruixats copiosos a doll
Ompliu rieres a barboll
Netejant tot de baixada
A la tramuntana bruixa
Del Pirineu al aiguamoll
Al cel mil colors dibuixa

Tot xopluc, com un bedoll
Resguardi el vent que afluixa
Oh Déus, quin gran empatoll

Aquesta darrer cap de setmana
Multiplicarem guiris i visitants
I les carreteres als meus voltants
Col·lapsades, en un feliç Nirvana

Com que ja feia molts mesos
A aquesta dita nova normalitat
M'hi havia molt ben acostumat
I per fi han alliberat els presos

Veure altre cop la infinita corrua
I haver de tenir continus ensurts
Així com tornar a fer llarga cua

Augmentar el risc de patir furts
Veure gentada i com es liqua
I així preparo pantalons curts...

Hom diria que els humans
O potser allò que creiem ser
Resulta un somni mentider
Així que ens junten uns quants

Ningú no es reconeix a sí mateix
Òbviament, tanmateix jo tampoc
Veritable dimoni atiant un foc
Alhora que angel que protegeix

Diria doncs que em cal un mirall
I mirar dins meu més acuradament
A veure si només sóc un embolcall

Només intento ser un bri de vent
O un petit rierol més de l'aragall
Un bon dia tingueu, bona gent

Quan he vist una rossella
Una sola, al meu carrer,
Es un auguri, un fet darrer
Que la vida ja te tavella
Un vermell pujat, insultant
Ens diu de cop tantes coses
Recorda que aviat les roses
El blat i les cireres arribant
Que els ametllers han llucat
Un estol d'orenetes antigues
El bon temps ens han portat
Com també venen les formigues
Sol radiant, i tronades a desgrat
¡Bon dia tingueu amics i amigues!

Miro la vida enrera
A cops ràbia i enyor
Repressió i molt dolor
Ço dit, morta la fera

Perquè saber estimar
Llibera les cadenes
Oblitera, calma penes
Us torna a reanimar

No escolteu als voltors
Es sabut que engalipen
Us mostren falsos colors

Sols els amics que empipen
Obsequien els vostres cors
Les moixaines també atipen

Orenetes, pinsans i caderneres
Cadascun refila el seu cant
Esparvers i aligots, niuant
La pollada van alimentant
Les garces ronden alberes
Sempre son molt fugiceres

Rats penats, falciots i xuts
Estornells, verdums i abellerols
Falcons, voltors i puputs
I els estimadissims oriols
Llurs cants sian greus o aguts
A tothom li són benvinguts
Només cal gaudir ses pinyols
Tingueu bon dia, sou collonuts

Rierols lliscant avall
I neu fosa dels cims
Us esperem regalims
Sou un llac de mirall

Valls curulles de blat
Arbres de dolça fruita
Llavor de nou sembrat
Lliureu la nova cullita
Suor que hem treballat

Ametllers ben primerencs
Roses sigueu generoses
Baies de nabius pirinencs
Renoveu vides amoroses
Enamorats tremolencs
Sentiu passions joioses

Pomes del meu florit pomer
Ompliu a gom les branques
Madureu les flors blanques
Al costat del amic llimoner

Perers que pujeu enfilats
Estireu el tronc amunt
Recordeu, fruits al punt
Altius, orgullosos, estirats

Plataneres exòtiques i properes
Les vostres cosines, bananes
Al mercat perden les maneres
Tan molsudes, tan taranbanes
Al meu rebost sou les primeres
Només pensar-hi, ja tinc ganes

Des que tenim pandèmia
Ignorem la resta de tot
Es clar que amb un mot
Silenciem una isquèmia

Mirem enrera, fa un any
Ens sembla una mentida
Si ens ha canviat la vida
Obligats, dins un parany
Sense sortida al viarany

Vejam doncs com sortim
I com la societat reacciona
De solventar com ho patim

Enguany la enésima ona
Si la estupidesa repetim
¡Bon dia a tothom qui raona!

Per fi arriben els guiris
La autèntica marabunta
Amb els ulls clucs miris
Trobaràs munió junta
Jeuen com ram de lliris
Amuntegats a mitjapunta

Sembrarem camps de ciris
O es que ningú es pregunta
Renoi, sembla que ja albiris
Repunt, onada, la estulticia unta
Ai senyor, no pensis, ni respiris

Rieres, bassals i rostolls
Ombrívol bosc de ribera
Un dia blau de primavera
Roures en eterna espera
Ens apaivaguen sorolls

Alzina verda i imponent
Lliures glans i espetecs
Zel de sanglars, gemecs
I de bestiar bon aliment
No cal dir també per a gent
Aixopluc dels nostres precs

Xipollejant vora d'un xop
O un bedoll, vora del riu
Perdem de vista al llop

Processionària surt del niu
I baixa del pi tot fent galop
¡Bon dia, qui no plora, riu!