2021 04 Abril

Deu n'hi do, quanta guasa
Espanya fent jocs malabars
Uf, prohibit Kosovo, ni titulars
Seria rebaixar-se massa

Obeint objectius polítics
Lamentablement ridículs
I capcigranys com muls
Mirant-se melics acrítics
Pero no recular ni per impuls

Riota del món sencer son
Intenten fer veure que plou
Es així com més els cou
Un bon dia, ballem xarleston

Gràcies gent de muntanya
En vosaltres hi ha veritat
Repòs, esforç i austeritat
Defugint allò que enganya

Migrant a la gran ciutat
Obligats, economia aranya
Recordeu, sempre guanya
Aquell qui mai no ha oblidat

Només trobem la felicitat
A dins la nostra cabanya
Bojos, ignorem la capacitat
I ella sempre ens acompanya
Ull viu per saber si has trobat
¡Bon dia, guaita una musaranya!

Com he canviat les costums
Una evolució sense aturador
Llegir llibres al meu ordinador
També obrir i tancar llums
Una decoració es l'interruptor
Recorda Siri comprar parfums
Alexa inicia Netflix al televisor

Lluís, ets el cul d'en Jaumet
La teva dèria en tecnologia
I trastejar aparells cada dia
Ben entretingut com xumet
Renoi, aquest jubilat promet
Es un rai al riu quan remet
Sigueu valents, avui ratafia

Bon dia tingueu
Lleveu-vos aviat
El sol ja ha pujat
Després us queixeu
Apa, ja heu badat

Faves, pèsols i col
A l'olla fent xup-xup
Vi bo, feu un xarrup
Apa, a prendre el sol

Sortiu a fer un vol
Amics en petit grup
Ull, no feu patatxup
Cuideu vostre estol

Cura i mascaretes
O tot a fer punyetes
Les mans quietes

Mira, guaita, avui mona
Ostres, la duu el padrí
No en deixaré cap bri
Ah, no oblidem la iaiona

Per a ella la part tova
A mi m'agrada l'ou
Si, si, el bigoti se'm mou
Quan la xocolata prova
Ui, si, de mantega prou
Ara la padrina, s'embova

Mmm, que bona està
Mmm, a la boca es desfà
Mmm, apa ja podeu jalar

Fredat feia sortir al carrer
Aquests dies de Pasqua
Rètols de ple, feu una qua
I preguntar qui és darrer
Gran ciutat en estampida
Opto per recollir farigola
Llorer, espígol i sejolida
Al bosc he fet la sortida

Perfil baix, com delinqüent
O camuflat com insecte
La fórmula del bon unguent

I passar una Pasqua perfecte
On no fer més que allò evident
La vida ensenya a ser correcte

Bon dia, molt bon dia
Rebeu mon salutació
I us desitjo gran alegria
O millor encara, il·lusió
I tinguem satisfacció
Ximpleria, una ximpleria

Cafè per bon despertar
Algun brioix o croissant
Fumejant, està fumejant
Ep, vigileu, ja pots bufar

Té, pels qui són sibarites
Ensaïmada pel gourmand
¡Bon profit, cosmopolites!

Tinc una estranya sensació
On el cap em fa run-run
Res motiva aquest importun
Resultarà ser poca inspiració
A base de donar-li més voltes
Caic en una falsa depressió
Omple el cap amb desil·lusió
Lligant idees molt poca-soltes
La veritat no em queda clara
O tinc preguntes irresoltes
No em deixa la opressió rara
Serà que li dono massa voltes
¡Bon día, avui vacuna, i ara!

Volem pa amb oli
O el que significa
La feina dignifica
Escribent, o poli
Metge que consoli

Potser rei que abdica
Ara feina que grinyoli

Al mestre que es dedica
Mare que ens bressoli
Bufador de carquinyoli

O més allà es on radica
La raó que ens estintoli
I ens gratem només si pica

El dijous proppassat
Sensacions ambigües
Teniem vaccí anotat
Ens calien paraigües
Mai ho havia imaginat

Veure Albert caminar
A fer un carrer avall
Cada pas, un tremolar
Una superació, com volar
No, fou un èpic treball
Algo que podria germinar
Tingueu un dia de badall
Sigueu feliços, a estimar

Qui m'ho havia de dir
Una gran lliçó de vida
Al estimar sense mida
No es sino compartir
Tot el que la fa sentida
Agraït fins fer-te patir

Tendresa em fa sentir
El fer manetes d'amagat
Només es símbol abnegat
De records sense definir
Refermar un nou devenir
Encara sentirse amanyagat
Sent ara més assossegat
Au, bon dia macos, a gaudir

Com es temps primaveral
Ara fa sol, ara plou o neva
La calma davant el temporal
Mentre la pluja el camp lleva
A vegades fort, fent molt mal

On el vent ens ve de mestral
Romp branques sense treva
Amb sort ens bufa el gregal
Tramuntanada ens manlleva
Gran llevantada, mai com cal
Ep, bon dia, serfs de la gleva

Per si de cas em busqueu
Al Pallars haureu d'albirar
Llar que l'ànima fa inspirar
Llum que acosta el Pirineu
A Rivert em podeu trobar
Remugant com el bestiar
Sempre cabra, mai guineu

Ja veieu que no toco vores
Ultra dir què tampoc importa
Si la seva gent em comforta
Serà al poble o per les afores
Allà podreu picar la meva porta

Records mare, per molts anys
El cel és molt petit sense tú
Pel teu exemple i molts afanys
Un nen aprèn a fer companys
Besar la vida i ser com ningú
Lluny de lluernes i enganys
I estimar amb el cor ben nu
Com enyoro els teus reganys
Allisonant, i un petó oportú

Abril carinyo em fas més gran
Bé, tu fas anys i jo et felicito
Rep aquest vers que et recito
I un petonàs dolç, galta arran
La mare, Abril i República palpito

Remuntar el vell riu
I cercar la seva font
Escalant aquell rierol
Resguarda vell pont
Ombra de xop, un niu
La mirada d'un cabirol

Freda es mes vivificant
O calenta un bon calmant
Neu, gel o ben fumejant
Tota aigua es vida regant

Llacs, mars i grans oceans
La vida de tot aquest planeta
Amenaçada pels rucs humans
Com sabem de fer la punyeta

Ginesta que perfumes el bosc
Irradiant un dolç, llarg embriac
No vull passar sino al teu obac
Ensums de matí calmat i fosc
Semblant a la bella ninfa del llac
Tocant el cor del home més tosc
Abraçant el seu cos amb afalac

Romaní, feréstec, i aclaparador
Omples d'efluvis la coma i el pujol
Mimes la muntanya i el trevol
Aroma profund i tan confortador
No em deixis mai, ets món consol
I cap aroma com el teu, encisador

Resulta que faig rodolins
Obvi a aquestes hores
Després de tans confins
O de no tocar ni vores
La cosa es que m'agrada
I en gaudeixo d'allò més
Nen, vius el món al revés
Sentir una gran badada

Veig que em diuen poeta
Estic agraït del bon afalac
Res més lluny que A i zeta
Sols es un bon ambrosiac
Ostres, jo m'ho passo teta
Sí, ja tinc nou rodolí al sac

Cada dia estic més estorat
Amb la humana estulticia
Reclamar a la infame justicia
Ara et fa ser el boc justiciat
Mira tú , dec tenir presbicia

Com saben que som ramat
Això els puja la cobdícia
Regint com lleó enfurismat
Ara royaume en franquicia
Mira tú, però cap altre costat

Caram noi, quanta immundicia
Orgia de mentides i maldat
I tots permetem la impudicia

Tinc sentiments trobats
En quant a la tecnologia
Com més veïns jubilats
Nens de trenta despistats
O com observo cada dia
La cosa ens té controlats
Orwell profeta, desconfia
Gran Germà i ben vigilats
I analfabets, com ramats
Ara visc perplex, jo diria

Bé, mal de molts, ja sabeu
Uns excusem pels altres
Fins que tenim desastres
Aleshores correu, correu

Per fi varem tenir visita
Sis mesos de la anterior
I com si fos pare prior
Que no posposi la cita
Una enorme satisfacció
Informar de progressos
Augment de la medicació
Tot detall dels processos
Rar tenir una continuació
Amb semblen uns excessos

Hom diria que la burocràcia
Una contradicció pels malalts
Més psiquiatres que gambals
Més empatia, menys fal·làcia

Tinc dubtes existencials
Rodolins, poemes, sonets?
En realitat son tan iguals?
Si sembla que faig fuets

Com sempre, tot gens clar
Estils barrejats, poca mètrica
Ni fum de inspiració poètica
Temes no cal ni mencionar
Sensació més que patètica

Mira Lluís, caldrà reflexionar
Estàs en actitut neurastènica
Si, si val la pena de continuar

Xim, xim cauen gotes
I els vidres entelats
Pluja fina als terrats
Roses, lliris, marmotes
Espetec de coloraines
Sortiu a caçar caragols
O múrgoles, o poniols
Sentiu xisclar les daines

Boscos agraïts i curulls
Els pagesos van pregant
Déus del cel, van implorant
Ompliu el rebost, els trulls
La collita, ja anem segant
Les tronades quan reculls
Sian maleïdes, van cantant

Llegir es cultura i vici
Llegir es lliçó de vida
I llegit per mare o dida
Bé, es un bon exercici
Relats, un món fictici
Enmiralla nostra mida
Sigui amor o bon fornici

Res més antic i modern
O en paper o sigui digital
Seguiu feliços, tal qual
En una rosa, vella, actual
Sempre és estiu, mai hivern

Llonganisses, i espetecs
Llard, suamies, secallones
O xolissos i fuets poc secs
Noi, quantes viandes bones
Gràcies als porcs i verres
Amb vostres bons pernils
Ningú no es tant llepafils
I al menys aquestes terres
Som agraciats que existiu
Sobrevivim al vostre caliu
Així doncs gràcies a mils

Futil enumerar varietats
Un xoriç, o una botifarra
El llom, o secret bandarra
Tots ja estem ben afamats

Gràcies a una llarga lluita
Encara batalles pendents
No hi ha humà sense cuita
En viure com tú et sents
Recordeu, no sou diferents
Encara tombarem la truita
Sou persones, no accidents

Lesbiana, una etiqueta social
Gai, marieta o homosexual
Transgènere, un altre que tal
Bisex, d'allò més fenomenal
Queer a la contra com cal
Inter, un humà excepcional

Pel que puc endevinar
Al mirar per la finestra
Cal invocar Clitemnestra
I a Agamenó eliminar
Els nazis campen arreu
Ningú els posa aturador
Confiem en un matador
I després no us queixeu
Aqui no val dir, ja us ho fareu

Nens, ens cauen els allaus
Es inútil fugir enllà del Pirineu
Ningú no sabem fer les paus

Viure al Vendrell es música
I no només per Pau Casals
O pels magnífics festivals
Lluny de una vida abúlica
Obvi recordar en Jan Toldrà
Ni en mil anys t'oblidarem
Cultura sense tú mancarà
Els nens de la Coral seguirà
La Polifònica, ni en parlem

Per l'insigne Benvingut Socias
Ignorat per polítics analfabets
Al millor pianista i compositor
Només miren rera ses parapets
Odiant cultura, els corbs crias

Míriam, mercès per ahir
I la estona tan agradable
Riure, i xerrada amable
I un bon cafè per gaudir
A ca la Dolors vas venir
Mira tú, fou memorable

Petons, tot sent virtuals
Envio a tot teu entorn
Tornarem a repetir jorn
On enfortir nous rituals
No demoris ton retorn
Siguin visites més usuals

Si, avui segona dosi
Es un alleugeriment
Gran desplegament
On tothom s'ho posi
No es una simbiosi
Altruisme egoistament

Déus del firmament
On us amagueu ara
Si no doneu la cara
I us oblideu de la gent

Ah, potser no existiu
Viviu de la intolerància
Ui, quines coses diu
I escolta la petulància

Temps per gaudir
Recorda la cançó
Aquesta gran lliçó
Només compartir
Que no hi ha raons
I tampoc excuses
Les bones muses
Les duus ben fons
I no calen miracles
Tot passa dins teu
Així doncs canteu
Trencareu obstacles

A les penes punyalades
Mireu sempre endavant
I no perdeu cap instant
Com be diuen, si bades
Soles les mosques vindran