2021 05 Maig

Si hi ha una màgica paraula
On tothom sembla d'acord
Sostenibilitat marca el nord
Tertulians de la sobretaula
Es un concepte meravellós
Ningú sap dur-lo a bon final
I si serveix per fotre al rival
Benvingut el dolç amargós
I evidentment no fer-hi res
La cosa que ho faci un altre
I després fer molta sang
Tot barrejant merda i fang
Així anem de pet al desastre
Tot torna com un bumerang

En aquest món global
Més us val ser egoista
Per si algú es despista
Això ho diu el manual
Tot el contrari jo us dic
I amb bon coneixement
Al cementiri va el més ric

Gràcies a tanta bona gent
Rebo amor quan somric
Amb empatia i enteniment
Cada veí, parent o amic
I si ajudes en algun embolic
Et retorna tot inversament
Si, joves, avui content estic

Per molts canvis haguts
A nostra evolució social
Ni tot continua tan igual
Es a dir, no tant refotuts
Mira, ara és un tant se val

Ens volen ben rucs i muts
Tot sigui no prendre mal

Com la antiga pax romana
I si has nascut per esclau
Res, tinguem la festa en pau
Circ i pa, per passar la gana
En la forma, ara més suau
Només enganyats per frau
Seguim a qui més entabana
En la cova, pis o gran palau
Som tot estupidesa i garbana

Wisteria es una enredadora
I que em té ben enamorat
Sentir el seu flaire perfumat
Té capacitat embriagadora
Es primerenca en la florida
Raïms de flors fúcsia o rosa
I també blanca, tan fermosa
Abans que la fulla sia eixida

Sé que també li diuen glicinia
I emparrada, parets glorioses
No oblido pèrgoles frondoses
En ceps llargs d'infinita linia
No hi ha espai on no llueixi
Sempre recordaré el primer cop
I el molí de Palafolls tan aprop
Surgint del no res, i suggereixi...

Els matins tinc gana
Només lleganya fora
Tanta que em devora
Res, Pavlov i campana
Entrepà es l'habitual
Pernil, truiteta com cal
Al tomàquet, Deu mana

Tertulia, café a cal Nical
Res, com bona xerrada
Un molt positiu bé social
I ajudar gent despistada
Tinc fama de ser cordial
Així sian iaios o mainada

Faig consultori informàtic
Resetejar telèfons rebels
Al WhatsApp problemàtic
No perdin records i anhels
Clamo al desert i al aire
En esforç inútil d'ensenyar
Si ningú vol tan sols pensar
Avui estic molt rondinaire

Fa un parell de dies
La Ayuso ha arrasat
Omplint de felicitat
Reis i més anomalies
Si, com VOX i rodalies

I un bon bany de realitat

Veig que venen oratges
I no tenim cap aixopluc
O un trist impermeable
La ultradreta abominable
Escampa son malestruc
Si, ja som reus i ostatges

Si jo fos un monjo
I no tant descregut
La sort la he tingut
Essent un xic flonjo
Només reflexionant
Com es tot de refotut
I les religions callant

Els seus respectius Déus
Com deuen estar frustats
La pandèmia pels plebeus
Es al Tibet com als Pirineus
Sia el dessert o les ciutats
I ni Mahoma, Crist o Jehová
Al gat busquen tres peus
La pamema se'ls hi en va

Girona temps de flors
I amb sol acompanyant
Records molt evocadors
On els carrers catifant
No us perdeu les olors
Ah, i que dir dels colors

Tota la ciutat viu oberta
El barri vell i el call jueu
Mes carrers com museu
Per la devesa també aneu
Si, la imaginació desperta

Flors, rams i composicions
Les escales de la catedral
O badar amb sol matinal
Riu Onyar i foto de postal
Sentiu les bones vibracions

Potser penso un gra massa
O potser miro molt d'aprop
Bon glop d'un amarg xarop
Resulta Europa ser bagassa
El futur ens arriba al galop

Enmig de la guerra comercial
Una de molt pitjor i soterrada
Rebem gran ostia i garrotada
On som camp minat crucial
Perduts en un obsolet orgull
Aviat caldrà girar mitjó i full

Vivim de prestat i de gorra
En Cassandra veig al cec
La festa se'n va a la porra
La caiguda quan falti el txec
Aquí a Itàlia, Grècia i Andorra

Si en els millors auguris
Endevinesin el present
Imagino un pobre vident
Xafat pels mals murmuris
Arribaràs als seixanta-set
No només feliç i content
Tindràs un grapat de gent
A qui estimaràs, seràs tiet
Seràs estimat i ho gaudiràs
El més important que faràs
Tenir i dedicar temps, vailet

I tot amb plena consciència

Sumaràs als anys paciència
Una mirada més assossegada
Més tendre i dolça, a la vegada
Abaixar el nivell de vehemència
Només cal compartir la diada
Tot en un petit pot d'essència

Bona gent no fa soroll
Omple futur el planeta
No cal dir que discreta
Allà sobra el bocamoll

Gràcies a aquesta majoria
El món avança malgrat tot
No a qui tothom se li'n fot
Tant mal fa la teleporqueria

A aquesta gent collonuda
Reto la més gran admiració
Respecte i, àdhuc, estimació
Es sabut pel karma de Buda
Un retorn per la vida viscuda

Incertesa es el que veig
N'hi ha molta confusió
Com ignorància, sordeig
Entre la mala informació
Resultat de manipulació
Teles, xarxes, aiguabarreig
Estulticia i fals sondeig
Som a un món de ficció
Allà on un retuit es acció

Faig cabòries sobre la terra
Un pensa en política o salut
Tremola per ignorada guerra
Un temor de tot el peix venut
Res de donar-te per vençut
Amunt, ¡la vida encara aferra!

Gràcies mare per la vida
Un record i un sentiment
Al teu estel del firmament
I la teva llum mai adormida
Ton fill estimat, no t'oblida
Aviat tindrem retrobament

Mira mama com sóc feliç
Amb el teu exemple, lliçó
Mira mama el teu nen, Lluís
Amb carinyo a la meva faiçò

Estic veient el teu somriure
La teva mirada encisadora

Mira com he après a viure
Obro el cor que tant t'enyora
No tinc prou vers per escriure

Resulta que ningú mana
Els polítics no fan acords
Si ells perden els nords
I la població passa gana
La òbvia i falsa conclusió
Inclou solucions dràstiques
Embestida i gran revolució
No veiem vies fantàstiques
Com Ghandi ens va mostrar
I Mandela o ara Jordi Cuixart
Amb pacifisme, podem lluitar

Totum revolutum, estic fart
Ora et labora i tothom a callar
Sine qua non, o formar part
Simplisme, només pot fallar
Ultradreta una lliura i quart
Divertits, no pareu de ballar
Angoixa, esperança o infart

Als dissabtes toca mercat
Venen productes frescos
Ultramarins, bons romescos
I verdures que son un pecat

També fruita recent collida
Els bacallans secs a trossos
Nyores, encurtits gustosos
I completem bona amanida
Mesclant oli, allets i sejolida

Marinem herbes, carns i vins
Els peixos demanen arrossos
Retrobar amics i bons veïns
Cafè, xerrameca dels matins
Als esmorzars sian copiosos
Tingueu un bon dia, ¡pixapins!

Com mana la bona costum
Als diumenges uns canelons
Ningú protesta, son tan bons
Ensumo ja son intens parfum
La Susana i tota la parentela
Ostres tú, com ens fa gaudir
No dubteu, allà heu d'acudir
Si, formo part de la clientela

I que dir dels postres artesans

Tortells, gelats, flams i xarrups
O tocinets amb fruits del bosc
Renoi Carles, quines bones mans
Teniu màgia on jo faig patatxups
Enveja tinc per ser un cuiner tosc
La qualitat cada dia us porta fans
La meva fidelitat i els meus parrups

Per sota del penya-segat
Rivert neix vora una cova
Entre una font i una clova
Per tres torrents es regat
I el surgiment on desperta
Recorrent soterradament
I provenint del pic d'Erta
No tan sols hi viu la gent
Es també indret mil·lenari
Una que ve del quaternari

Restes en coves, i per arreu
I fins i tot als còdols trobeu
Veritables fòssils ben ordinari
En fi, si la natura us estimeu
Rivert i rodalies feu un safari
Tinguis un bon dia, galifardeu

Mesos fa que calladament
Al món hi ha desproveiment
Tant de les matèries primeres
En conjunt amb manufactures
Resultat, preus i desmesures
I conxorxes entre fronteres
Al consumidor ni murmures

Però aviat afectarà al mercat
Resulta obvi al països del est
I es clar un futur molt funest
Manca coure, cobalt esgotat
Al xip, el tenen en clar segrest

Xips imprescindibles per a tot
I que han aturat la producció
Pànic aviat entre la població
Semblo el cosí d'aquell bruixot

Estic ben refredat
Mal de gola intens
Pel nas raig immens
I els ulls d'enamorat
Oceans d'esternuts
Cos mòlt, ben adolorit
Avui descansaré al llit
Tots els pèls grenyuts

A veure si passa aviat
Tot el cap ennuvolat
Xum Xum Xum, batega
Us desitjo molta felicitat
Mireu, avui estic de pega

Participo en el programa
Recollint mostra de femta
Es a dir, caca en empremta
Vigilància del còlon, mama
Es la segona vegada, gràcies
No existia tanta tecnologia
Crec que participar beneficia
I ajuda a desmitificar fal·làcies
On la ciència millora cada dia

Cancer era una paraula tabú
Ara no es un regal benvingut
No espanta tant allò conegut
Com la medicina i també a tú
Es per això que ho veig oportú
Riu, viu i no et quedis mai ajagut

Si qui sembra vents
En recull mals oratges
Mes cars ses peatges
Bondat i ser diligents
Recollireu multiplicat
Allò tan, tan complicat
Rialles i cors somrients

Bon día, moltes gràcies
O qualsevol formalisme
No dit com un eufemisme
Derrota les contumàcies
A la llarga les diplomàcies
Tenen fruits, son proïsme

Veure tele5 i els seus adlaters
Em fa agrair ser un xic sord
Repugnants rètols de vàters
Gran circ per qui perdé nord
On les alternatives edificants
No les trobes de franc, gratis
YouTube captiva els infants
Així ens entabana, ¡per Tutatis!

Als qui no tenen esperit crític
Les coses no els fan patir gens
I s'empassen tot, com bons bens
Els que ja no vivim al paleolític
Només vergonya aliena, serens
Apagar nostra oïda o colic nefritic

Sempre la cosa més petita
Omple l'ànima com un foc,
Un cor estimat que palpita

Fer un petó a un nadó pioc,
Abraçar un humà desconegut,
Beure i menjar al caliu jagut,
Un passeig llarg i ben badoc,
Llegir un llibre, un món nou
Obrir els ulls i veure l'estimat,
Seure vora un penya-segat
O aclucar els ulls per intimitat
Si, gràcies, tant si neva o plou

Tinc una cançó al cap
On una dolça melodia
Transporta malenconia
Sense lletra, o qui sap

Sempre em diu bon dia
O tinc el cervell de drap
Mai taral·lejarla podria

Per no acabar com nyap
O potser gran cacofonia
Perdoneu-me la rebel·lia
Si, ho he de treure del pap

Per deixar un bon llegat
Res de propietats o diners
Estimar, i marxar lleugers
Sempre escric una obvietat
El que ho fa més complicat
No es la vida, on som raiers
Tot es redueix a la necessitat

Fer el bé a qui estimem, senzill
Una altra cosa es al veïnat
Tothom hem de mirar l'espill
Un gran repte, una dificultat
Repartiu a raig vostre bondat

Penso que no hi toco vores
A cada dia que passa, menys
Rercodar els bolets serenys
Dec somniar-los fora d'hores
A cada pensament negatiu
Li oposo la lògica de la vida
Sempre imagino un llarg estiu

Així quan la cosa es aigualida
Li pinto arbre, branques i un niu

Cap ple d'ocells on sóc caganiu
Ara sóc Marieta, la de l'ull viu
Però demà seguiré ben adormida

Es realment molt complicat
Mantenir sempre enteresa
Per asumir l'altri en entesa
Ai, gripaus, us he mastegat
Tant patiment per l'estimat
I vist d'aprop es una fotesa
Ara, per a ell, un penya-segat

Per a fer una simple analítica
A qui li expliqui la gran odisea
Ni s'ho pot creure o fer la idea
I per mi, els pactes de política
Com xupa-xups per una cefalea

Estem tots a les seves mans
Son els cinc grans oligopolis
Cap persona, ni els governants
Les empreses, viles i les polis
Anomenats GAFAM en finolis
Un poder de controlar habitants
Som esclaus i som Ignorants

Mai ens podrem ja alliberar
O tornarem a la edat de pedra
D'ells depenem fins de pensar
Es fútil lluita, no cal manipular
Repten tentacles com una heura
Ni beure, ni menjar, ni respirar
Som zombis dins d'una gerra

Google, un llop en pell de xai
Apple un dictador benevolent
Facebook, un lladre com mai
Amazon, un bitxo prepotent
Microsoft ens donarà un esglai

Temps fa que va venint
Ombres del passat ranci
Rescatar vell follaranci
Nen, himnes, creus ferint
Ai, cara al sol, no es extint

En escoles murcianes ara
La resta no tardarem gaire

Ningú ensuma fatxa flaire
O només gira la seva cara
De disculpar, la por s'amara
Obro els ulls a aquest caire

Quan miro al meu voltant
Un esglai fort de perplexitat
I un rictus de por i curiositat
No em sé avenir, es flipant
Aquest món es tant hilarant

Civilitzats ens auto proclamem
I la majoria viu dins una cova
Vivint en forats com anxova
I fins al veí del replà ignorem
La televisió ens porta imatges
I ens duu a llocs dits exòtics
Tothom malda per llur paisatges
Zulus, inuits, noms hipnòtics
A tots els volem així, salvatges
Com películes o mites eròtics
I som nosaltres els neuròtics
Oh, ells no ens veuen les natges

Rodolí meu de cada jorn
Una llonganissa balsàmica
Tot guaitant la panoràmica
I com el món torna al born
No hi ha res nou sota el sol
A voltes tot riu, a voltes dol

D'aquesta nova bonica rutina
I dóna una gran satisfacció
Al rumiar i fer una abstracció
Riure quan nova idea germina
I quan la bona musa no atina
A improvisar, fer una distracció