2021 06 Junio

Un, dos, tres, deu nadons
Neixen dos-cents al minut

No son dades, ni son clons
Al ritme de cada nouvingut
Diem que callin els canons
O l'enteniment hem perdut

Un nadó, un futur, il·lusions
No un cos més per un taüt

Futur impossible d'albirar
Us diré sense cap embut
Tothom ho preveiem fotut
Us ho haureu de fer mirar
Reflexió amb el cul assegut

Google foto ja no és de franc
Obro pregunta a mi mateix
On guardarà la gent el peix?
Gran frustració ment en blanc
La més espavilada ja pagarà
Es millor que caure al barranc

Fer còpies externes qui farà?
Oh, si, com iaios en un banc
Tant perduts com un guarà
Obsolets i enrera com cranc

Als qui tots els records perdrà
Després de creure un collblanc
Els planyo d'antuvi, ja amainarà
Us desitjo no caure al esvoranc

Ara fa uns quants anys
De veure'ns i saludar-nos
Enlloc de ser uns estranys
Un dia varem acostar-nos

A poc a poc, bona amistat
Mai deixàvem de discutir
I això ens va arribar a unir
Com oli i vinagre incrustat

Junts gaudirem la alegria
Una vida tranquila i amable
Així et recordaré de afable
No, avui no es un bon dia

Resiliència ens cal practicar
Esforç un valor a recuperar
Saber estimar i més escoltar
Ignorar les paraules viperines
Llum als cors, foc a les cuines
I regalar sempre més somriures
Ens faran ser millors i tan lliures
No esperem que l'altre faci res
Cal esmerçar empatia no interès
I el retorn a invertir en la bonança
Al final es transmuta en esperança

Si ignores el mal que et desitgen
Un dia entendràs que es guaridor
Mai més et doldrà si et trepitgen
Així quedarà plena la teva buidor

Silvia, cumpleanys feliç
I es el teu primer anyet
La abraçada del teu tiet
Viu aquest boig paradís
I sempre tindràs guaret
A la llar de foc Can Lluís

Els millors desitjos per tú
Nena, el futur és tot teu
Si, estorat, no puc dir ni mu

Felicitats als iaios i pares
Als qui d'amor la envolteu
Sigues qui tot ho amares

Veure't créixer ens fa vells
Ens omple d'orgull, ens plau
La casa avui es plena d'ocells
La nostra ànima, troba pau
Si, els àngels fan tombarells

Es parlar d'una obvietat
Un només a d'obrir els ulls
Rodejats per grans esculls
On ja hem tots naufragat
Però ningú se n'ha adonat
Aviat tindrem els aldarulls

Dec creure que sóc Cassandra
Europa es morta i no ho sap
Cal molt més que esparadrap
Ara no val el treure'ns mandra
De tan pensar que érem el melic
Es habitual dormir-se a la palla
No veiem la esquerda a la falla
Tard, arribem tard, estimat amic

On molts dies veig ombres
Penso que tot ben mirat
També hi ha molt il·luminat
I que no tot són cogombres
Més tomàquet i olives al plat
I enciam, ceba, i tot variat
Si, a la amanida hi ha vinagre
També olis i qualsevol adobat
Anxoves i embotits i magre

Veure tan sols la part negativa
Ignorant la bellesa i la bondat
Tot perdent més de la meitat
A voltes es malbaratar saliva
Lo millor es gaudir de la oliva

Diu el meu poc sentit comú
En qualsevol angle que miri
Un rosari, un salm o un ciri
Son espantalls per Belcebú

Però si practicas la paciència
Acostant-se al savi d'en Job
Corres el risc de semblar snob
I serrar el llindar de la demència
Es gripau que costa d'empassar
Ningú que no sigui un escèptic
Comprendrà el procés anímic
I transformar emoció en químic
A mi em sembla molt terapèutic

Com m'agraden les cireres
I abricocs i fruites de pinyol
Reguitzell de fills del sol
Es a dir, breves de figueres
Raïms, préssecs i prunes
Estiu aprop, ben oportunes
Sant Joan ens duu ses peres

Al caliu del sol, tot madura
Bons tomàquets i mongetes
Riuen les pomeres reinetes
I gaudim de la millor verdura
Carxofes i bledes, preferides
Oblideu les coses avorrides
Coliflor i bròquil amb mesura
Sol, estiu, gaudiu, tinguem cura

Si com diu la vella dita
Al passar anys, et fa savi
Vull dir com a rebesavi
I que la vida encara agita
Es cert, però a deshora
Si l'entorn que hom habita
A canviat i ara ja t'ignora

Temps passats, experiència
A voltes no son educatius
Rondinaires sense motius
De pecadors en penitència
A creure'ns ser la essència
No veient enllà de les narius
Al final som uns caganius

Tothom ho intueix aviat
El temps vital i el rellotge
Mantenen lluita ferotge
Pel adolescent es espaiat
Si ets avi, massa velocitat

Res del món es tan relatiu
En segons quin tram d'edat
La pressa per sortir del niu
Acaba de cop ben estrellat
Tanmateix el diable ens diu
Idiotes, rucs, gaudiu, gaudiu
Un dia sabreu que ha passat
Sense fer de tot, ni la meitat

Gràcies Trump, per començar
Un dia occident, t'ho agrairà
Explico a tothom com anirà
Rebem collita que vam sembrar
Recordeu al fatxenda sobirà
Ara sabem el car preu a pagar

Gràcies Xi Jin Ping, tot es clar
Esclat de gran guerra gelada
La economia mata soterrada
A qui no entengui agra ironia
Diré que fa anys està iniciada
Ara és veu a plena llum del dia

Si tens sensació de solitud
O creus que ningú escolta
Llavors para orella, molta
I el silenci de tanta multitud
Desfarà la teva incertesa
Així sabràs de la humanitat
Rebràs la nostra solidaritat
I comprendràs que es fotesa
Tenir pensaments negatius
Au, menja anissos i perdius
Tinguis un bon dia, princesa

Segons veiem a la carretera
O soc un gran, gran detectiu
Resulta que ja som al estiu
Retornen els cotxes en filera
A la platja, tot pixapins viu

Per veure com el veí també sua
La millor opció és fer la corrua
Afegint uns milers més a la cua
Tot em recorda carnaval i la rua
Jeure a la sorra, veure carn nua
Agafar insolació i tornar... ¡Vatua!

Perdoneu la meva gosadia
A més penes, més punyalades
La alegria va per barriades
Lentament el peix en agonia
Avui em sento viu com mai
Si no fos, que diu el meu cor
Sentir una tristesa, una buidor
Oh quin pallasso caigut del rai

Tot plegat és un gran batibull
Retrona dins el cap com antull
I d'aquest sentiment faig recull
Sóc un sac d'olives dins el trull
Tindré on posar el cul en remull

Quina calor que fa !
Uff, suat com vedell !
I com crema la pell !
No em moc del sofà !
Aire! aigua al clatell !

Com bull el cos, la sang
Al ventilador m'espatarro
La vichisoise sembla farro
O el gaspatxo sap a fang
Res com un café ben gelat
Ara dormir quasi despullat
Deixar tot per demà passat
Apa, bon dia, adéu, fins aviat

Arriben plujes, potser aiguats
I sabem del clima mediterrani
Grans xàfecs a qui no demani
Un infern, ja hi estem habituats
Això no les fa menys perilloses
Tingueu cura si on sou us toca
Sabem prou, com són les coses

Gran tronada al centre del poble
O quatre gotes per les rodalies
Més com tango no com pasdoble

Al gust de poquetes feligresies

Gran comiat de primavera enguany
Obsoleta, acaba en uns pocs dies
Miro Sant Lluís, solstici que plany

Microsoft presenta novetats
I el proper Sant Joan veurem
Canvis de maquillatge, recem
Riurem, i sobretot ho patirem
Obnuvilats, i ben bocabadats
Segons fonts molt confiables
O sigui, ISO falsament filtrada
Fem de betatesters, mainada
Temo situacions molt inefables

Apple també canvia paradigma
Però només còpia idees alienes
Prou bé amb butxaques plenes
La secta per mi es tot un enigma
Estic content avui, nens i nenes

Linux és la rebel·lió silenciosa
Inacabada, tossuda i constant
No té multinacional al davant
Un aparell mediàtic ni va pagant
Ximples i Quixots, ben poca cosa

Faig fotos com aficionat
On les flors són una dèria
Tanta delicadesa etèria
Obrint pètals, bocabadat
Goso dir, sóc un privilegiat
Resulta ara tot molt senzill
Amb un mòbil i un cordill
Fer clic al bosc del costat
I com oli en un bon setrill
Al moment màgic capturat

Macrofoto es una obsessió
Així magnifico la petitesa
Capto tota la seva bellesa
Recullo un tresor per sessió
Oh, bon dia, avui faré fresa

Miro dins el meu jo profund
Una cosa, sempre es amb mi
Sent company del meu camí
I m'ha regalat un món fecund
Calma, sensualitat com llumí
A voltes rescat de moribund

Ballar seguint boig sentiment
Al ritme evocador el cos vibra
Les cames son tot moviment
Sento suau tremp de cada fibra
Alegria que l'ànima m'equilibra
Música, gràcies, em fas conten

Whatsapp et dic adeu siau
Hora es d'acomiadament
Avui t'esborro sense lament
Tinc sospites de marramiau
Sortir serà un alliberament
Apa, entabana altre gent
Pero jo dic prou ser babau
Penso, poc a poc aniré fent

Amb Telegram sent coherent
De moment tinc el meu palau
Es una eina que a mi em plau
Un racó lliure, d'allò... suficient

Bon dia a tothom, un petó
Esmorzar entrepà i cafetó
No es xerrameca ni folletó

Als que els rodolins llegiu
Veig els vostres comentaris
I malgrat els meus desvaris
No afluxeu i encara seguiu
Gràcies, sou el meu suport
Una abraçada molt sincera
Tingueu salut, tant fugicera
Seguiu sent així, molta sort

Renoi quantes ganes tinc
I només pensar-hi ja friso
Vaig a Rivert, ho preciso
Espereu-me que avui vinc
Retrobaré amics i parents
Tant balsàmic, draps calents

Aprofitaré per fer abraçades
Veure el meu bocí de paradís
Un omplir el cor del meu país
I rebre petons com arrecades

Pocs dies que passaran volant
Un descans del cos que arruga
Ja em calma la càrrega feixuga
Oh, Albert, escolta el meu cant

Rient el meu cor amb pena
En aquest paradís tinc pau
Sento ocells, i algun miau
Per arreu aigua que mena
I la calma es dolça cançó
Res es sobrer, ànima plena
Obra un equilibri un balançó

Perdoneu el meu hedonisme
Agraït, us envio aquesta ofrena
Un gran dia per fer cofoisme

Dos dies sembla poca cosa
I així aprofitem la intensitat
Nit de revetlla ben ufanosa
A Sant Joan, àpat improvisat
Rient i sentint ser ben estimat

Com activitat, a cercar bolets
On no es sorpresa per a ningú
Menys d'una hora i els xiquets
I aquí Remei es la manaia comú
Al conèixer bé amagats indrets
Tot sent Josep Maria qui més du

Pels demés que son jovenalla
Ens ensenyen a llegir el bosc
Tot en una estona al fer-se fosc
O sia que escolta, mira i calla
Només ells van collir rossinyols
Si en Quique un cep de picarols

Fugiceres les hores passen
I ja es moment de retornar
Noi, tot, tot em fa emocionar
Sentiments afloren i arrasen

Adeu siau, i fins ben aviat
Veure i abraçar la meva gent
I voltar el paradís pausadament
Així alhora tot és ràpid i lent
Tinc el foc del cor molt atiat

Rivert, guarda la meva Xanadú
I beneeix als teus fills fidels
Venta les veles de tants anhels
En temps d'oratge, seré com tú
Resguarda terra, aigua i cels
Tens la meva ànima i el cos nu

Trencar rutines es estupend
On pots valorar el que tens
Retornar a ella es més intens
No sóc baliga-balaga tremend
Aprecio uns dies sense frens

Rebo una dutxa de realitat
Una gèlida acollida habitual
Tot es ara ballet de vell ritual
I aquí no regna la amabilitat
No per dura la situació actual
Aprecio menys nostra unitat

Es sabut que els sentiments
No només milloren la salut
Es més clar quan estàs fotut
Recupera com bons aliments
Gira del tot, com un mitjó brut
I dóna forces al més desvalgut
Alleugerint els pitjors torments

Rebre l'escalf de qui t'estima
Es tant potent com medecina
No es suficient, però ens anima
On sols patiriem sense benzina
Vull dir al món la sort que tinc
Aprecio i rebo molta empatia
Dosis que omple bona energia
A tothom gràcies, jo avui trinc

Quin món més contradictori
Un dia ens fan posar morrió
I ens sentim la extremunció
Ningú fa cas, tot es un desori

Mes ailàs! Ara ens la treuen
Ostres tú, com adolescents
No pas, ara no, que es creuen!

Renoi, ja poden dictar lleis
Ens busquem les excuses
Dec tenir neurones difuses
Es que fem com fan els reis
Un bon dia, escolteu les muses

Canten els ocells jolius
Al meu jardí em visiten
De bon matí, tots cuiten
Enfeinats pels seus nius
Refilen preciosos trins
Netejant llurs plumalls
Es com foc d'encenalls
Regalant a tots els veïns
Aquells bonics guirigalls

Obeint un instint antic
Reprodueixen la vida
I am la feina reeixida
Obren un dia ben bonic
La cigala, fa cric, cric