2021 07 Juliol

Tertulians que ho saben tot
Experts en la escridassada
La vergonya aliena mostrada
Es com un vomit, pet o rot

El sentit comú, fa absència
Si no opines com jo, enemic
Clams, plors, com un pessic
Opinions que son sentència
Mai he vist tanta indecència
Brutícia mental, fatxenderia
Regnant la manca d'empatia
Eliminar sense cap clemència
Riure de l'altri, la competència
I repetir slogans com veritats
En fi, estem tots ben arreglats
Si, està clar, tot es per audiència

Temps d'estiu, calor
Òbviament xafogor
Turistes i desamor
Abraçant ventilador

Costa mes el dormir
Una suor de faquir
Cos bru per a exhibir
Amb hores d'avorrir

Viatjar, besar, estimar
Intimar, nedar, badar
Un bon dia a disfrutar

Humanitat, la propera extinció
On la causa es la estupidesa
Miro, i ja no em fa tristesa
O ni tan sols certa aflicció

Gilipolles ja són gran majoria
I no paren de multiplicar-se
La solució es no amoïnar-se
Provaré aquesta nova teoria
Optem pel suïcidi col·lectiu
Lluitem per qui és més ruc
Llavors seguim un líder viu
Escoltant el més fort lladruc
Sabent que no val ni un piu

Espectacular TV2 ahir
Sorprès, teatre a les deu
Performance, art, ploreu
Encara no em sé avenir
Collons, quin homentage
Teatre, ball, copla de debò
Àngel Ruiz, fou encarnació
Com recrea Miguel de Molina
Un pianista sol, cosa divina
Lo més sublim, llur actuació
Amb poca cosa, cosa fina
Remembrança, cor, expiació

Escric paraules esdrúixoles
Son sonores com la música
Denoten una forma científica
Recorden la parla robòtica
Una tonalitat més acadèmica
I pompositat, bona retòrica
Xerrameca quant es lúdica
O pot causar certa polèmica
Les emprem per fer crítica
Es la nineta de tota tertúlia
Sento mandra, espontània

M'agradaria ser optimista
O poder dir que aprenem
Lluny de ser així, trompejem
Topem amb pedra a la vista
Es l'humà tan, tan nihilista
Sord i cec, ens extingirem

Prou que tothom ho sabia
Estem patint varies onades
Doncs ens calen garrotades
Renoi, poca o cap empatia
Es tot esforç fet de vades
Si, homo idiota, si, porfia...

Aleix, feliç cumpleanys
Desitjos bons i millors
Objectius encisadors
Lluita pels teus afanys
Etapa dura adolescència
Son insultants els disset
Complicats, com vedet
Es etapa de impaciència
No saps qui ets encara
Com cerques rera l'espill
I veus aquell poruc conill
Alicia... Algú sap on para?

De vertigen son aquests dies
Estem tots ben esmaperduts
Seguim el camí dels mamuts
Com a humans fem tonteries
Ostres tú, ni pandèmia ni res
No aprenem ni aquí ni al Perú
Cal recular, que ni amb vacuna
Estúpids mirem el dit no la lluna
Riu el dimoni, a París i Tombuctú
Tots els esforços semblen en va
A la mínima que tenim escletxa
Tornem a revifar foc amb metxa
Si anem la extinció i... ni fu ni fa

Ara entenc que no entenc
La meva closca treu fum
Tanta societat de consum
Resulta feble com un fenc
Un adoctrinat individualisme
Insufla la insana malfiança
Som ramat guaitant matança
Manca solidaritat i altruisme
Ens fan perdre tota esperança

Observant amb un esperit crític
No cal ser un mestre en filosofia

Es millor ajudar algú cada dia
Tal com ja ho fèiem al paleolític
Som societat? Animal polític?

Albert, estimat, avui vuitanta
La vida ens ha sigut generosa
Bons Déus, vereda atzarosa
Em caminat tanta vida, tanta
Recordo la primera trobada
Tenia molta por, més curiositat

Vam endegar una bona amistat
Una lluita junts, nostra creuada
I així avançar en clandestinitat
Tot el que som, ho férem junts
Avançar plegats, sense apunts
Només ser qui som de veritat
Tot i topar dificultats a munts
Albert gràcies, sóc afortunat

Deu ser filosofia barata
O potser és la més meva
La plenitud es una treva
Ço dit, es tant, tant grata
Al meu cor, ja mai neva

Pau interior, tot es sobrer
La materia, es una fotesa
Escoltar sirenes, fa fresa
Ni música, ni cant darrer
I ara que albiro la saviesa
Tot pren valor de tafurer
Un amor madur, ben sincer
Déus, sóc tocat de tendresa

Paquita, ets un raig de llum
Ahir en la visita, brillaves
Quant amor mentre parlaves
Un reguitzell de bon parfum
I en veure tanta, tanta vida
Tinc enveja, com qui ensum
Algú que pels Déus es ungida

Gràcies, la teva sola presència
Revifa el caliu de la nostra llar
Aquí hauràs pogut ben copsar
Cordura apaivaga la demència
I als que només sabem estimar
Ens regales la infinita paciència
Somriure, i calma com la mar

La població ens a crescut
A Coma-ruga una gernació

Gràcies a la automigració
Rebem veïnat sobrevingut
Ara ja és un trenta percent
No passa gens desapercebut

I ara circular tranquil·lament
Ni els dies feiners hem pogut
Veure carrers plens de gent
Aparcar es molt entretingut
Segona residència, es adient
I substitutiu de poble, collonut
On van si no, i anem creixent

Caram amb la calorada
Ara depassen cinquanta
La cosa es que espanta
On el sol es una plantufada
Reescalfa a qui es vanta

Caram, amb canvi climàtic
Aquell de Rajoy i sa cosina
La que nega i res endevina
Otxitxòrnia, compra filomàtic
Referència cultural, gran Gila
Els més joves tenen Tomàtic
Tingueu ombra el sol obnuvila

Tenim tanta supèrbia
Al creure'ns ser melic
Recordeu, morim i nyic
De pet rodem la sèquia
Oblideu aquell vell cacic
Rebroteu com la xèrria

Viviu la resta com nova
I agraiu allò que ja sou
Tanqueu la tapa del pou
Ara teniu una ànima jova
La vida ja us dirà que prou

Mai he vist res igual
I molt perplex estic
Si, tot es a un sol clic
Es gratis! Fenomenal!
Res es gratis, amic
I tampoc tot s'hi val
Això és un truc antic

Gratis les aplicacions?
Res a pagar al núvol?
Amb ben poc escrúpol
T'enreden generacions
I ara esclaus a milions
Soc ruc, vell i ben catúfol

Qualitat de vida perduda
Un dia i un altre també
Així tot ho férem malbé
La cosa es posa fotuda
I no parlo gens de diners
Tant sols d'expectatives
Ara no ens valen lavatives
Tenir futur a temps propers

De saber que anirà millor
Es on pots agafar forces

Veure tantes ànimes orfes
I que arrosseguen buidor
Diu tot, de quin esdevenidor
Allà on estem obrint portes

Mira si som contradictoris
Optem pel sentit de rauxa
Res, vivim al país de xauxa
Riem més si hi ha desoris
I ens apuntem a la disbauxa
Oblidem aviat els tanatoris

Però ara no cal dur morrió
Òbviament no farem cas
Sigui només sota del nas
Així mani Cèsar o centurió
Tinguis cura d'allò que fas

Senzillament ser un mateix
Obvietat complicada de fer
Mostrem façana al carrer
Neguem ser bedoll o teix
I amaguem ser un xiprer
Si, però dins sempre creix

Així que aviat varem decidir
Ser autèntics i sense caretes
Si calia, enviar a fer punyetes
On algú et deia, millor mentir
La vida ens ha sigut generosa
I ens confirmà la nostra teoria
Tingueu confiança al dia a dia
Sigueu ferms si us ve atzarosa

M'agrada recuperar mots
Oblidats, obsolets, antics
Tenen ànima, son bonics
Sian grecs, llatins o gots

O àrabs, també importants
Barrejant ferem la cultura
La llengua i nostra literatura
I la cuina, els camins i cants
De rucs i de molt ignorants
Ara reclamen la nació pura
Tot pot conté verí o confitura
Sigueu feliços com infants

Evoluciona el planeta
Sense cap ni senderi
Com un gran misteri
Ens fem sols la punyeta
Prop del suïcidi global
Tothom gemega i plany
I ningú batalla l'engany
Com sabrem el que cal?
Ignorem on volem anar
Som aquell mortal bacteri
Molt farts d'un bon tiberi
Extints en acabar de jalar

Rodolí meu de cada dia
Imploro a la bona musa
Una inspiració profusa
Rumiaré amb gran porfia
Enlloc d'una mala excusa

Prometo encendre un ciri
Lloar als Déus i als herois
Ofrenar orgies de bocois
Rams de flors al cementiri
Amor a qui primer em miri
Riurem alegres i ben coffees

Ostres, ostres, avui inauguració
Les olimpíades més aigualides
Inicien competicions pansides
Malastruc i sense cap excitació
Però desitjo bona sort als atletes
I a tothom que de valent treballa
Ah estic segur, Japó dona la talla
D' organitzats ho són, ¡punyetes!
Així desgranaran COVID a la palla

Tokio, us envio tot el meu suport
Oblideu crítiques malintencionades
Kobe, Osaka, Nagoya, espabilades
Ishikawa, Kioto on hi tens la cort
Oh Déus, beneiu avui les olimpiades!

Oc, oc, sóc del llenguadoc
Nyec, nyec, poc que te crec
Oc, oc, tu ets un gran badoc
Mec, mec, i tu gran marrec
Així, així, fem xerric-xerrac
Titot, no bordis cap lladruc
Oi, ai, ui, m'ha picat un cuïc
Poc a poc faràs un catacrac
Ep, no cridis cap malastruc
I fes cap, no pas allò que dic
Apa, no vagis amb ull cluc

Com tots els catòlics sabeu
O al menys els més acòlits
Només us passen fets insòlits
Gaudiu del vostre any jacobeu
Resulta que avui, Sant Jaume
A més a més es un diumenge
Tot el botafumeiro us penge
Un bon dia pel bon royaume
Llàstima que tenim pandèmia
Així serà minça la celebració
Cal adaptar-se a la situació
I estalviarem alguna blasfèmia
Òbviament envio més petons
Nen, Jaume, congratulacions
Santis, Jacobs i la metasèmia

Quatre punt zero digital
Uns ja hi són presents
Altres ja anem corrents
Tot dins un núvol mental
Resta seran morts vivents
Esclaus o trampa mortal

Poc importa la humanitat
Una revolució ja no importa
Ni intifada a la meva porta
Tothom em perdut dignitat

Zombis o acòlits més sectaris
Es igual, estem ben atrapats
Riem dels que creiem dopats
Oblidem que som llurs sicaris

Iniciem nou dia d'estiu
No gaire res a fer, sopor
Despistar aquesta calor
Un baguejar, seguir viu
La mandra que tant pesa
Galvana, no poder pensar
Evitar fer, cal descansar
No tenir gens de pressa
Com mana la indulgència
Important saber posposar
Així demostrar intel·ligència

Inspiradora nostra ingenuïtat
No imaginem el perill latent
Gosem ignorar allò evident
Escollim mirar l'altre costat
Neguem la clara evidència
Un creu viure sent un difunt
I com la granota dins l'olla
Temperatura sempre amunt
Ara vivim cecs a la bombolla
Tots morirem al contrapunt

Ressignació, no és derrota
Es acceptar la teva feblesa
Ser humà, tenir tendresa
I ajudar a qui tens assota
Guarir el cos, també el cor
No som Déus omnipotents
Alleugerint penes presents
Calmem l'ànima del seu dolor
I ser bàlsam, donar escalfor
Obrir portes als sentiments

No hi ha dia sense novetats
On un o més iaios o jubilats
Usuaris tecnològics estorats
Seuen al bar amb mi espantats

Quanta frustració la ignorància
Una fotesa es tot un univers
I pateixen al seu cap dispers
Xiroi, dos xics de quiromància
Ostres, tornen els ulls riallers
Tot un plaer i la meva militància
Somriure no es paga amb diners