2021 08 Agost

Tant misteriosa es la vida
Res es mai blanc ni negre
Es tot alhora, trista i alegre
Nova i vella, tersa i pansida
Com més creiem entendre
Apareixen uns nous reptes
Com som animals ineptes
La realitat torna a sorprendre
Obvietats sempre ignorades
Sentiments mal expressats
Quotidianament malversats
Ulls clucs, tancats de vades
Enlloc d'adorar el mite d'Hades
Seguiu feliços i ben enamorats

Com m'agraden les històries
Onírics mons tan imaginaris
No hi ha límits, son tant varis
Tants personatges i cabòries
Estils, èpoques, i escenaris
Somnis, il·lusions, memòries

Fabulosos planetes, grans herois
Amb gegants, i molts són animals
Uns monstres grans, descomunals
Lluites, aventures, festes, bocois
Espants, coratjosos grans finals
Sempre acaben bé, noies i nois

La passada nit, gran tronada
La tormenta passà de llarg
Aigua del cel, sabor amarg
Mullader sí,amb enfangada
Poca cosa, no calgué adarg
Sols quatre gotes, garbinada

I pel que fa a música i llums

Trons a cau d'orella, wagnerià
Ressons de Cavalleria Rusticana
On un cel molt negre, nigerià
Només focs artificials, ni fums
Sempre plou on ningú demana

Olimpíades descafeïnades
Poc o nul, l'interès popular
Tampoc a la barra del bar
I zero converses animades
Mirant la tele, només iaios
I no comenten gairebé res
Sols ho guaiten dos o tres
Malden poc soroll els paios
Estan repapiejant, ara i adés

No hi ha cap novetat
I tampoc res de pitjor
Respiro aquella flonjor
Vacances al meu veïnat
Així doncs crio galvana
No fent res estic cansat
Amagat tota la setmana

Plaent no tenir cap pressa
Un fer allò que tingui gana
Res de sorolls, cap fressa

Una mirada al meu voltant
Li dona al món perspectiva
La vida social es ben activa
Sol, i gentada al restaurant

Cotxes com mai havia vist
Les caravanes ressusciten
Una munió de gent, cuiten
Com sempre tot imprevist
Si, ara Coma-ruga, un Crist

Ser optimista te avantatges
Estalvies sorpreses i ensurts
Mai et caduquen els iogurts
Penses, ja els faré formatges
Robatoris són només furts
Els mals son petits peatges

El futur es mostra esperançat
No cal pensar ni ser previsor
De molt pitjor veus al televisor
Així peu nu, et veus ben calçat
Veure la vida en bonics colors
A tothom sembla molt positiu
Només cal doncs, seguir viu
Tingueu bon dia, res de plors

Ara no està gens de moda
Mai practiquem el proïsme
Amagats rera l'individualisme
Biaix on millor ens acomoda
I així cavem la nostra tomba
Lentament, fent la xup-xup
I oblidant que som un grup
Tots lemmings fent tromba
Anem al precipici i, patatxup
Tothom a tocar la simbomba

Totes les deesses m'estimen
I el meu agraïment es etern
Que Tiqué em fa caliu matern
Uns ceps que cada any raimen
Estalviant-me el rigor de l'hivern

Fortuna, sempre al meu costat
Oblideu diners i materialismes
Recordeu, només son aforismes
Tinc sort, ja visc en la felicitat
Ulls oberts a aquesta societat
No caure en falsos egoismes
Ajudar a qui puguis de veritat

Records que s'amunteguen
I somnis que hem assolit
Vida plena, de dia i de nit
En un paradís s'apleguen
Rivert es el lloc més beneit
Tots els estels hi bateguen

Es dolorós, Albert no puja
Sento el seu cap trontollar
Perdut, en immens xipollar
Es com plorar sota la pluja
Res no ho podrà mai aturar
Ai amor, vius en una tremuja

Gran dia, molta il·lusió
Recances hi ha també
Amb un xic de bona fe
Ni eufòria, ni confusió

Bé, pel matí toca psiquiatra
Albert ha millorat una mica
Tot i que ell sol es capfica
I remuga com Frank Sinatra
Bufa al seu cap tramuntana
Un dia fosc, força ennuvolat
L'altre entreveu una clariana
L'intento mantenir estintolat

Com ho trobava a faltar
Ahir vespre ja respirava
Sentir pau, ho desitjava
Arribar i poder-ho notar

Manca encara més gent
Obrint portes i finestres
Neteja, pols, aigua bullent
Jeure a l'era, maldestres
Escriure, xerrar alegrement
Tot recordant els ancestres

Cases a Rivert hi ha poques
Així cadascuna es important
Segons la història va cantant
A la cova, hi sota les roques

Torrentó allà pel segle divuit
On deriva de la casa Torrent
Referència al costum corrent
Res no es espontani ni fortuït
Els noms de casa en diminutiu
Nomena vives dues generacions
Tement possibles confusions
Obliga a tothom a ser creatiu

Com enyoro na Leonor
A ella li faig homenatge
Si tenim aquest paisatge
A casa Ricou tot l'honor

Recordo quan vaig arribar
I Hermenegildo pasturava
Com la natura s'estimava
On hi aprenguè a observar
Un jove Lluís s'enamorava

Casa més antiga documentada
Any mil cinc-cents noranta tres
Servent del baró, gran bauprés
Al penya-segat tota arrapada

Saga llarga i ara tota emigrada
En la darrera generació perduda
Reformada, orgullosa, venuda
Vella, bonica, arrel d'aquest poble
Escut de la cova, ermita i muralla
No tenia tasca més fidel i noble
Tot sempre a punt per la batalla

Cap al final del disset
Arrelaren els de Tohà
Son un puntal vilatà
Ara hereus de ple dret

Tants documents hi ha
On ells son mencionats
Hom veu com els hi va
Amb empenta i arrelats

Com a eixample de Rivert
Allà la guerra dels segadors
Situem els nous moradors
Així segon molí fou establert

Bernat, en no ser cap cognom
Es un hereu de casa Monguet
Reviso primers segle disset
No es només el què, sino com
Allò que dona a la casa el nom
Tot lliga, així de tal cul, tal pet

Construida dins la torre
Aprofitant la estructura
Segle XVIII diu la pintura
A les vigues on transcorre

Carrió es cognom curiós
Associat a les Illes Balears
Rau aquí per molts atzars
Reformat, bonic, preciós
I amagat, discret, ociós
Oblidant els arrels seculars

Fa milers d'anys que raja
Omple de vida i ens rega
No hi hauria Rivert, vaja
Tot el veïnat s'hi aplega

De la cova Cuberes brolla

Amunt hi tenim una font
Mes avall la més bonica
Un safareig arran del pont
Nens al abeurador o pica
Tot al salt del molí en front

Cap a finals del segle disset
Any mil sis-cents noranta tres
Situem casa Baró, fa no res
Ara renovada com pastisset

Baró es un cognom estrany
A la comarca tenim a Baro
Resulta com un fals engany
Òbviament no puc ignoraro

Com a primera casa que trobeu
Al arribar us omplirà els ulls
Sobre la font del puyol hi jeu
Amb emparrats raïms curulls

Pigada de moltes generacions
En varies cases té sa història
Recerca de veïns i de memòria
Enseguida entenem les raons

Consta des del mitjans del XVII
Allà mil sis-cents quaranta nou
Sent ampliació i rovell de l'ou
Avui entrada de la plaça a dret

Monguet pot derivar de Mongó
O també del cognom Monsó
No podem obviar la confusió
Gràcies a una mala transcripció
Una fonètica en plena evolució
En territori frontera i col·lisió
Tot un enigma sense solució

Ara que ja sé que es estimar
Mes enllà del sexe i la pell
On res terrenal ho fa més bell
Recollo allò que vaig sembrar

El que em varen dir era amor
Tot era ficció com una pel·lícula
Es plantar cada dia una llavor
Regarla i tot i semblar ridícula
No oblidar mai aquesta labor

Sento a voltes els comentaris
Alabant el meu gran sacrifici
Com el sol passa pel solstici
Responc eufemismes varis
Ignorants, no puc, ni intento
Fer entendre que ara es amor
I que abans només era furor
Callo, i no explico què sento
I ja el karma els tocarà el cor
Si no els arriba, ho lamento

Cap sacrifici, només es dolor
Al veure l'estimat al precipici
Però no poder ser son salvador

Plou, plou, per fi cantem
En setmanes de tronades
Res, ni una gota ensumem

Festa de llamps, tot de vades
I l'aigua dins al mar la veiem

Per fi ens cau una ruixada
La cosa netejarà l'ambient
Ojalá caigui aigua suficient
Un desig per aquesta jornada

Fa uns dies que ho rumio
I crec que és bon moment
No publicar tant com somio
Ara bé, anar fent, hi confio
La cosa diaria em va coent

Es a dir demà tanco etapa
Tindré escrit un bon dietari
Acabaré amb el rodolí diari
Podré ampliar el meu mapa
Ara serà millor que em pari

Cinc-cents rodolins, pausa
I descansar aquesta rutina
Nous reptes o nova causa
Canvi, ja m'he tret la espina

Com agraeixo els comentaris
En realitat no acabarà aquí
Només deixan de ser diaris
Tingueu mons imaginaris
Sigueu feliços, seguiu així

Gràcies a tothom
No es un adéu
Es un fins aviat
En un altre format i ritme